Els colors no tenen fronteres

Després d'haver viscut un dia plenament solar, lluminós, que semblava voler preparar-se per crear les festes, ha aparegut un dia gris. I m'he adonat que he topat, una vegada més, amb el problema dels colors. Ja sé que s'ha acceptat una definició de color, i el lector haurà de preparar-se perquè és pesada. "Qualitat de la sensació produïda en un observador per l'efecte divers que provoquen a la retina les llums de diferents longituds d'ones compreses entre 380 i uns 760 nanòmetres".

L'explicació continua parlant d'impulsos elèctrics i mecanismes cerebrals. I nosaltres, per poder entendre'ns, parlem de blau o parlem de vermell. Però ens entenem? No sempre. Perquè hi ha un grup de blaus i un grup de vermells. I un grup de grisos. Quan algú compra una peça de vestir, per exemple un home, i demana un vestit gris, el dependent l'hi porta un parell per iniciar la venda. El possible comprador, després de mirar-los, gairebé és obligat que digui: "No en té més?".

I llavors apareixen tres o quatre grisos més. Tan difícil és triar un gris? No m'estranya, perquè la definició de 'gris', a l'enciclopèdia, és aquesta: "color intermedi entre blanc i negre". Em sorprèn molt, perquè penso que entre el blanc i el negre hi ha tots els colors, però potser m'equivoco.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

En qualsevol cas, més enllà de l'elegància, i que el gris sigui, també, el color de vestuari de molts obrers, utilitzem aquest color en qualificacions poc satisfactòries. Diem d'una persona que és un home gris. I també apliquem aquest adjectiu a una vida sencera. "Ha estat algú molt important en la seva especialitat, però socialment era una persona molt grisa."

Nota: els cabells blancs no són, forçosament, senyal de saviesa. Hem vist barbaritats de tots els colors.