Ex del PSC a ERC

L'Ernest s'ha tornat romàntic

El veterà socialista, associat de sempre a una muntanya de carpetes atapeïdes d'estudis diversos sobre el bon govern de les coses, s'ha afiliat, finalment, a l'emotivitat republicana

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41638521 pla mig del president de la mesa d edat  ernest maragall  vo180117122227

zentauroepp41638521 pla mig del president de la mesa d edat ernest maragall vo180117122227 / Elisenda Rosanas

L'Ernest ja milita a ERC. No hauria de sobresaltar ningú; des de la seva elecció com a diputat independent a la candidatura d'Oriol Junqueras ha exercit un paper determinant en la difícil posiciód'aquesta força decapitada pel jutge Llarena. Però una mica sí que sorprèn.

Ernest Maragall és una persona encantadora disfressada de polític enutjat, de solvència ideològica contrastada, un estrateg sempre pendent d'una última reflexió i amb una experiència de govern indiscutible a tots dos costats de la plaça de Sant Jaume; un adversari temible i un polemista inesgotable com bé saben la gent d'ERC que estan al cas del ‘Tripartit I i II'. La seva dimissió va ser el trofeu mai aconseguit pels republicans i el dèficit d'estabilitat interna d'aquests, una de les causes de l'alt preu de l'èxit pagat pel primer govern d'esquerres a Catalunya des de la República (la de veritat), segons deia ell mateix en una de les millors anàlisis del primer trienni.

Notícies relacionades

Des d'aleshores, milers de catalans han abraçat el procés esgotats per l'immobilisme de l'Estat davant del fracàs de l'Estat de les Autonomies, entre ells molts votants i dirigents socialistes. L'Ernest va trencar amb la devoció familiar per la nació de nacions quan Zapatero va naufragar en   el seu ajustament fi de l'Espanya plural, la principal víctima de la qual va ser l'Estatut del 2006, aquella truita sense ous trencats que ell va ajudar a cuinar; després, va abandonar el PSC al negar el seu partit el dret a decidir i ara ingressa a ERC, just quan els auguris els són adversos per culpa de l'empenta del legitimisme encarnat per Puigdemont.

A la carta, el nou militant del partit de Companys es refereix a la voluntat d'enfrontar «la irracionalitat autoritària de l'Estat» i ajudar a «construir el país que ja som des de les institucions». El veterà socialista, associat de sempre a una muntanya de carpetes atapeïdes d'estudis diversos sobre el bon govern de les coses, s'ha afiliat, finalment, a l'emotivitat republicana.