ANÀLISI

De sant Josep Obrer al robot, per Eulàlia Vintró

L'1 de Maig presenta molts clarobscurs, començant per la taxa d'atur, una de les més elevades d'Europa

3
Es llegeix en minuts
lainz43142990 madrid  01 05 2018 economia manifestacion del 1 de mayo dia 180501163149

lainz43142990 madrid 01 05 2018 economia manifestacion del 1 de mayo dia 180501163149

També podria haver posat un altre títol, dels cors i danses del franquisme a les manifestacions obreres i reivindicatives de l'1 de Maigmanifestacions obreresl'1 de Maig, data sempre adequada per fer un repàs de la situació del món del treball i valorar si anem pel bon camí o si cal reformar les línies mestres de l'economia i del món laboral vigents.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

De fet, és preferible el primer perquè cada vegada hi haurà menys gent que recordi els espectacles folklòrics a l'estadi Bernabéu mentre que la figura del sant obrer o artesà pot tenir més reconeixement en un país catòlic com el nostre.

El Primer de Maig, anomenat també Dia o Festa del Treball, presenta molts clarobscurs, començant per la taxa d'atur, una de les més elevades d'Europa -i no ara sinó des de fa dècades- seguint per la precarietat i la feina a temps parcial i acabant pels salaris baixos. No sembla, doncs, que hi hagi gaires motius per a la festa, tret de per ser un dia festiu i que en coincidir en dimarts ha facilitat fer pont al sistema educatiu i a altres persones treballadores.

Precarietat laboral

Algunes de les dades que ofereix el manifest conjunt de CCOO i UGT són esgarrifoses: més de mig milió d'aturats, un 70% dels quals sense protecció, nou de cada deu contractes nous són temporals i un de cada quatre d'aquests dura menys d'una setmana, creix la feina a temps parcial no voluntària i un 74% dels contractes parcials són per a dones. La discriminació de les dones continua augmentant no només en aquest aspecte sinó també en el salarial i en les possibilitats de promoció. I no podem deixar d'esmentar la situació dels joves que viuen amb angoixa la precarietat, la temporalitat i la baixa retribució que no els permet ni independitzar-se ni formar una família; en molts casos, excessius, joves amb una excel·lent formació, pagada per tots nosaltres, es veuen obligats a anar a l'estranger per poder treballar en el que els agrada i que han estudiat amb profit.

El tipus de feina tampoc no aporta tranquil·litat ni optimisme: un 91% de les activitats són de baix contingut tecnològic, -fàcilment substituïbles per robots- i només un 9% requereixen una formació especialitzada. Altres enquestes aparegudes als diaris aquests dies subratllen la caiguda de llocs de feina a la indústria i a la construcció i el gran creixement en serveis, especialment en els relacionats amb el turisme i l'hostaleria.

Mobilització i negociació

Notícies relacionades

Ara bé, Catalunya creix el 3,4% el 2017 i es preveu que ho faci el 2,7% el 2018; hi ha més empreses amb beneficis que abans de la crisi i els dividends es troben en situació de màxims. Però això no serveix per disminuir la desigualtat, al contrari, ja que tant aquesta com la pobresa superen els nivells de l'any 2008 i un 23,6% de persones es troben en risc de pobresa, de pobresa crònica. Situació, doncs, greu a Catalunya i a tot Espanya on els Pressupostos Generals, en via d'aprovació són clarament regressius, no redistribueixen la riquesa ni aposten per un canvi substancial en el sistema productiu. Així era d'esperar un acord a tres bandes entre el PP, Cs i el PNB. Que tothom ho recordi a l'hora de votar. De pressupostos a Catalunya no en podem ni parlar, ja que els partits amb capacitat de formar govern semblen més interessats en els seus protagonistes i en les disputes internes que a formar un govern eficaç i amb capacitat per abordar els problemes de tota la societat catalana.

La ciutadania, tanmateix, pot continuar comptant amb els sindicats, la seva força negociadora -l'acord recent sobre els funcionaris ho demostra- i la seva empenta mobilitzadora per no renunciar ni defallir en la lluita i la reclamació dels seus drets laborals i salarials. També hi ha forces polítiques d'esquerra que ofereixen alternatives i propostes de canvi en favor de la majoria, així com moviments més puntuals o centrats en qüestions concretes, com les pensions o determinades sentències judicials, sense oblidar la immensa mobilització de les dones del 8 de març. La recepta per avançar podria ser: idees clares, organització, mobilització i negociació.