Anàlisi

Valls sacseja el tauler

Els improperis han superat tota mesura en vista de la possibilitat que l'exprimer ministre francès accepti l'oferta d'Albert Rivera per a les eleccions municipals

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp43050420 valls rivera180423205724

zentauroepp43050420 valls rivera180423205724 / FERRAN NADEU

Només la possibilitat que Manuel Valls accepti l'oferta d'Albert Rivera per encapçalar la candidatura de Ciutadans a l'alcaldia de Barcelona ha sacsejat el tauler polític català a poc més d'un any de les municipals. L'hostilitat amb què ha estat rebut, en especial pels independentistes, demostra el nerviosisme amb què s'afronten les eleccions, una batalla que s'entaularà en clau identitària i nacional. Demostra també que per als nacionalistes catalans –tan propensos a promocionar estrangers que parlen o escriuen en català, com l'inefable britànic Matthew Tree–, només és català qui pensa o actua com ells.

Des que Valls s'ha distingit per la seva oposició al procés i a la independència de Catalunya, ha passat de ser “un català al palau de Matignon” a “un francès que no ha viscut mai a Barcelona”. Ha passat d'estendard a empestat. Els improperis han superat tota mesura. Xavier Trias li ha dit “fatxa” amb “tics autoritaris” que li fan posar “la pell de gallina”. I això que l'exalcalde de CiU presumeix de ser socialdemòcrata, el corrent a què Valls sempre s'ha integrat dins del Partit Socialista (PS) francès. Neus Munté (PDECat) ha declarat que a Valls no l'han estimat ni en el seu partit ni els francesos, i Alfred Bosch (ERC) l’ha titllat de “paracaigudista”. Però les crítiques no han estat només dels independentistes. Jaume Collboni (PSC) ha destacat que l'alcaldia de Barcelona “no pot ser un premi per a carreres polítiques fracassades” i l'alcaldessa Ada Colau l'ha qualificat directament de “reaccionari”.

Notícies relacionades

L'etiqueta de polític fracassat és la més repetida en tots els atacs. Però, ¿arribar a primer ministre de França sense haver nascut a França i sense tenir cap progenitor francès és un fracàs? A pocs països es donaria una circumstància com aquesta. Valls va néixer a Barcelona i ha viscut tota la seva vida a França, però no es va naturalitzar francès fins als 20 anys, el 1982. Ha estat regidor a Argenteuil, a labanlieue nordde París, alcalde d'Évry, a labanlieue sud, diputat, ministre de l'Interior i primer ministre. L'únic que no ha assolit és la presidència de la República. És cert que la seva carrera es va enfonsar, junt amb de tot el PS, però ell no va ser, ni de bon tros, l'únic responsable d'aquest fracàs.

L'aposta de Rivera per Valls, que encara s’ha de confirmar –divendres no havia pres cap decisió encara–, és tan intel·ligent com audaç i arriscada. Intel·ligent perquè normalitzaria per la porta gran el fet que un polític d'un país de la UE pugui ser candidat en un altre, tal com passa ja en molts municipis europeus. La figura de Valls projectaria encara més Barcelona al món i trencaria el provincianisme i el populisme que ens envaeixen. Però hi ha el risc que Valls fos només una flor de primavera que tornés a França si no aconseguís l'alcaldia. Aquest risc és més gran que els retrets de no conèixer la ciutat i de la mancança d'un projecte per a Barcelona. Perquè, de fet, ¿podem dir que Ada Colau té projecte després de tres anys de mandat?