Obediència, per fi

Exhaurits els seus plans després de celebrar l'1-O, la jerarquia independentista va haver d'improvisar una escapatòria: o assumia la realitat i convocava eleccions, o desafiava l'Estat amb una mistificada i estèril proclamació de la República. Els líders del procés no van voler decebre els seus fidels: van triar l'opció més traumàtica, per a si mateixos i per a tot Catalunya.

Després de les eleccions avançades, via 155, l'independentisme  va afrontar una altra fatal disjuntiva: implementar el suposat mandat de l'1-O, erigint la nonada República amb totes les conseqüències, o acatar el diktat de Mariano Rajoy i presentar-se als comicis autonòmics. Aquesta vegada va optar per l'alternativa més realista, però va va fer més grosses les llistes amb candidats empresonats i fugits sabent que, sent legalment elegibles, no podrien exercir com a diputats.

Tres mesos fa que dura la pugna entre l'irredemptisme de la CUP i Junts per Catalunya –tres investidures frustrades– i el pragmatisme d'ERC  i el PDECat, que insten a enterrar les gesticulacions ermes i a formar un govern efectiu. Només ara, davant del risc d'unes incertes eleccions, l'entorn de Carles Puigdemont dona senyals de penediment.

El gener, el periodista i diputat de JxCat Eduard Pujol clamava contra el president del Parlament, Roger Torrent (ERC), per haver suspès la investidura remota de Puigdemont, acatant la prohibició del Tribunal Constitucional: “La dignitat no està subjecta al TC!” Aquest divendres concedia, menys irat: "JxCat no forçarà cap situació de desobediència; alimentaria el conflicte en la mala direcció”. 

EL CESARISME DE PUIGDEMONT

Notícies relacionades

JxC descarta forçar la Mesa a desobeir per investir Puigdemont

Puigdemont admet a 'The Times' que el seu futur passa per la presó o un llarg exili

La disfressaran d'astúcia o de paciència, però la nova divisa del procés és, per fi, l'obediència: recobrar (i repartir-se) la Generalitat sense regalar més pretextos a l'Estat per represaliar judicialment els qui van gosar plantejar-li un cos a cos.

Però encara queden dos esculls per salvar: el cesarisme de Puigdemont i la pulsió insurreccional de la CUP: sense la seva abstenció en una investidura autonomista, el gir possibilista del procés haurà quedat en no res. I el 15 de juliol, eleccions.