Manuel Valls, el preu d'una carambola

Manuel Valls pot fer més per la unitat de l’independentisme  que Jordi Graupera. Si l’ex primer ministre de la República Francesa atén la proposta de Ciutadans, l’obsessió sobiranista per governar la capital de Catalunya passaria inevitablement per la unitat. Perquè l’exdirigent del Partit Socialista francès vindrà, si ve, amb una motxilla carregada d’antinacionalisme, però també amb una experiència de govern i un crèdit republicà difícil de negar.

El dèficit més gran d’una candidatura de l’exalcalde d’Évry seria l’escàs arrelament barceloní d’un governant francès derrotat i repudiat pel seu propi partit a qui ha deixat amb el que portava posat. No obstant, la determinació exhibida per Valls en els seus anteriors objectius polítics i una lectura voluntariosa del sentit del seu retorn a casa podrien equilibrar la balança.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

En els sectors més influents de Barcelona hi ha un evident sentiment d’orfandat en el lideratge municipal. Ni Xavier Trias, ni Ada Colau han sabut interpretar ni remuntar aquest estat d’ànim d’uns protagonistes la por dels quals és que això empitjorés amb un alcalde independentista. Estan tan baixos de moral que és fàcil imaginar-los concedint a Manuel Valls la teòrica aurèola del gran governant europeista que elegeix Barcelona per rescatar la seva carrera, restablint de passada el caràcter cosmopolita i la projecció internacional de la ciutat.

El preu per capitalitzar aquesta carambola d’interessos passaria per assumir la polarització entre monsieur Valls i el drac independentista, lluitant per convertir Barcelona en la capital del sobiranisme o en la tomba europeista del secessionisme. El projecte de ciutat, l’urbanisme, les desigualtats internes serien víctimes col·laterals d’una batalla èpica en què les alcaldesses equidistants amb balanços de gestió massa pobres tindrien moltes més dificultats per defensar la seva reelecció. L’esperança de Colau de mantenir un escenari de fragmentació en què amb una dotzena de regidors s’obté l’alcaldia saltaria pels aires.