EDITORIAL

L'enfonsament de Cifuentes

L'expresidenta no és víctima d'una bruta filtració, ja que hauria d'haver dimitit abans pel seu màster

En caiguda lliure en els sondejos, sense nord a Catalunya i assetjat per la corrupció, la crisi del PP té aires de canvi de cicle

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp43072559 madrid 25 04 2018 declaraci n institucional de la presidenta180425122403

zentauroepp43072559 madrid 25 04 2018 declaraci n institucional de la presidenta180425122403 / JUAN MANUEL PRATS

Al final, robar dos pots de crema antienvelliment ha acabat sent un motiu de més pes per dimitir que un títol fals de màster i el descrèdit d’una universitat pública. Potser hi ha una lliçó en el desenllaç del drama –convertit en esperpent en el seu últim capítol– de Cristina Cifuentes, l’ara dimissionària presidenta de la Comunitat de Madrid, però el que segur que queda d’un escàndol vergonyós i vergonyant és que la relació del PP amb la corrupció i les clavegueres polítiques, policials i periodístiques ha arribat a cotes intolerables. El partit de Mariano Rajoy busca ara un candidat «net» per succeir Cifuentes al capdavant de l’autonomia. En vista del que ha passat se li pot desitjar bona sort, sens dubte que en necessitarà.

Durant un mes, Cifuentes va aguantar estoicament les revelacions periodístiques que, diàriament, van anar revelant el cas del màster que no va cursar a la Universitat Rei Joan Carles (URJC) i que, cínicament, va acabar «tornant». En aquest període de temps va presentar certificats universitaris que es van revelar falsos i es va aferrar al càrrec, davant la indecisió de Ciutadans, que va trigar a acceptar que l’única cosa digna que podia fer l’oposició era presentar una moció de censura. Cifuentes no només va aguantar en el seu càrrec; a Sevilla, en la convenció que va organitzar el PP per impulsar el seu moribund pols polític, va tenir tractament d’estrella, en un vergonyós espectacle de tancament de files made in PP. Mentre veus al partit la defensaven, Rajoy exercia de Rajoy, amb els seus silencis i els seus jocs de paraules, pensant més a controlar els temps polítics i en el seu pols amb Ciutadans que en l’honorabilitat de la presidència de Madrid, el prestigi de la URJC i el mal causat als seus estudiants. Fins que ahir al matí es va fer públic un vídeo gravat el 2011 –que hauria d’haver sigut destruït un mes després de gravar-se– que mostrava Cifuentes cometent un furt en un supermercat. L’escarni públic va doblegar aquesta vegada la voluntat de Cifuentes, que aquesta vegada sí que va dimitir del seu càrrec. 

Sens dubte, la jugada contra Cifuentes ha sigut bruta: guardar durant anys aquest vídeo i triar aquest precís moment per filtrar-lo a un diari digital és un assassinat polític en tota regla. Però Cifuentes dista molt de ser una víctima, com va mirar de presentar-se en el seu discurs de dimissió, ja que hauria d’haver abandonat la presidència ja fa temps. La filtració, en qualsevol cas, està a l’altura de la cultura política del PP a la Comunitat de Madrid, on hi ha hagut denúncies d’espionatge i ha florit el sistema de corrupció més important d’Espanya (amb el permís, potser, de la Comunitat Valenciana governada també pel PP). Un altre expresident de la comunitat, Ignacio González, ha estat a la presó per casos de corrupció, igual que l’exsecretari general de la formació, Francisco Granados. La llista de casos de corrupció de Madrid inclou casos com la Gürtel, Púnica i Lezo. Cifuentes es presentava a si mateixa com la regeneradora del PP a Madrid, i assegurava que això li ha comportat enemics al seu propi partit. Això explica potser la filtració del vídeo; però el cas del seu màster, malgrat que no hi ha grans sumes implicades, és en si mateix un exemple de la pitjor corrupció política possible: privilegis, abús de poder, influència, impunitat.

 

Amb Cifuentes cau una candidata a succeir Rajoy. Des del punt de vista del líder del PP, la seva dimissió és preferible a la moció de censura, ja que ara pot buscar un candidat que sigui acceptable per a Ciutadans. Un candidat net, potser interí, que al costat del que aspiri a l’alcaldia de la capital prepari el partit per a la batalla de les autonòmiques i municipals de l’any que ve, en  què el PP corre el risc de perdre Madrid i de veure reflectit a les urnes el sorpasso que auguren les enquestes. En caiguda lliure en els sondejos, sense nord a Catalunya i assetjat per la corrupció, la crisi del partit governant té sens dubte aires de canvi de cicle.