Anar al contingut

ANÀLISI

¿A on va el planter?

Foto Javi Ferr ndiz

¿A on va el planter?

Iosu de la Torre

Pimienta agafa el relleu després d'impulsar els juvenils a la Youth League i firma contracte fins al 2020

Gerard, sal; entra, Pimienta. L’enginyós joc de paraules el vaig sentir al migdia quan es va conèixer a la redacció que el Barça B rellevava l’entrenador per evitar la patacada del descens. Un nom propi, dos verbs imperatius i un cognom per a un joc de paraules tan senzill que hores després el vaig sentir trenat així mateix al taxi que ens retornava a la factory.

La directiva de Bartomeu intenta resoldre el gravíssim problema que viu el presumpte equip del planter amb un home de la casa, més pròxim al que a qualsevol empresa s’entén com la figura laboral del cap de manteniment que al fitxatge de l’estrella de qui no es recorda arremangat mirant d’arreglar l’aire condicionat en ple mes d’agost. La diferència entre posar-se la granota de feina o la roba de marca per estar a la banqueta o la banda.

García Pimienta agafa el relleu després d’haver impulsat els juvenils a la Youth League i, per si les mosques, firma un contracte fins a l’any 2020. El nou arriba al filial després de transitar, durant deu mesos, entre els juvenils B i A partint del pupitre compartit com a número dos de Gerard. Un home de la casa, un pota negra guardat a la rebotiga. ¿A on va el planter? ¿La Masia ja només és aquell vell casalot enganxat al Camp Nou venut recentment a una entitat especialitzada a gestionar actius tòxics? ¿El Barça B és el planter d’on sortirà el relleu de Busquets, Iniesta o Piqué?

No ens posem tràgics, però. Ni tampoc fantàstics. El filial del Reial Madrid sotsobra a Segona B, igual que el de l’Atlètic i la Reial. Únicament el Barça i el Sevilla tenen filials a Segona i fan pudor de descens. Les dades són inquietants. El B del Barça ha fitxat 34 jugadors en tres anys. Des del 2011 (Sergi Roberto) cap valor s’ha consolidat a la plantilla del primer equip. Hi ha massa fugues cap a clubs europeus. Bakero s’escuda entre el talonari (el 75%) i l’exigència d’estar entre els elegits. L’èxit d’un jugador provinent del planter entre les estrelles radica en gran mesura en la valentia del tècnic que aposta i aguanta per ell. No hi hauria hagut Xavi, Puyol i Iniesta sense Van Gaal ni Busquets o Pedrito sense Guardiola.
És l’hora de Valverde, si els directius confien de veritat en ell.