Donar les gràcies

Rafael Hernando, temperat en privat i un incendi amb potes en públic, ha dit en les últimes hores que els pensionistes han de «donar les gràcies al Governels pensionistes han de «donar les gràcies al Govern». El portaveu del PP al Congrés ho ha justificat al·legant que, com que els apujaran el 3% la seva assignació mensual, el que haurien de fer els jubilats és manifestar-se, però ara per mostrar el seu agraïment a Rajoy.

En primer lloc, no s’apujaran aquest 3% totes les pensions. Almenys, que sapiguem avui dia. En segon lloc, la millora no està garantida mentre no s’aprovin els Pressupostos Generals de l’Estat. En tercer lloc, l’Executiu no els està fent un favor als pensionistes, encara que alguns com Hernando ho creguin així. Fa anys que perden poder adquisitiu, ajudant les seves famílies durant la crisi o sent ajudats per elles a arribar a final de mes. I en quart lloc, Hernando demostra tenir la sensibilitat pròpia del paper de vidre.

Perquè després de les seves explosives declaracions, li van preguntar si es reafirmava en el que havia dit i va reiterar que sí: «De cop calent, res. És una veritat com un temple». Una cosa és recordar als pensionistes, com a potencials votants que són, que Rodríguez Zapatero els va congelar el sou i Rajoy no. Crec que potser ja ho saben, ¿eh? Però bé, els mítings són així. No obstant, de refrescar-los la memòria a exigir-los que rendeixin acatament al Govern mostrant pels carrers una alegria incontenible, crec que hi ha un abisme. 

   

 A vegades penso que la barroeria del PP davant de determinats col·lectius sensibles només es pot aconseguir a propòsit. La societat en ple, m’atreviria a dir, empatitza amb els jubilats. Segurament, perquè tots en tenim algun a la família i també perquè tots sabem que, si la vida se’ns dona mitjanament bé, morirem de vells.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

A més a més, les estadístiques reflecteixen que les persones grans voten bastant el PP. Llavors, no entenc a què ve el comentari d’Hernando, quan a sobre el Govern va impulsar la mesura de mala gana, després d’estar diversos dies dient que ho sentien moltíssim, però que no hi havia diners. El millor que podria fer el PP és escollir acuradament els seus portaveus en temes socials.

L’elefant i la terrisseria

Perquè treure a passejar per parlar de pensions Rafael Hernando, Celia Villalobos o el ministre d’Hisenda, el llengut Cristóbal Montoro, per exemple, és com posar un elefant en una terrisseria. I no fa falta. Prou fronts tenim ja. En tot cas, ara que està tan de moda això de cursar presumptament un màster, que en facin un de no parlar sense pensar. Presencial, si és possible. I com a treball final se m’acut el títol següent: «21 dies sense ofendre cap col·lectiu».