Dues mirades

Estocada a l'ESO

En l'etapa més delicada de la formació acadèmica es permetrà exercir de professors a persones no qualificades específicament per fer-ho

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp42916239 oposiciones180423220215

zentauroepp42916239 oposiciones180423220215 / JOAN CORTADELLAS

La crítica seria massa fàcil. L’última consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, tenia altres preocupacions. Seria fàcil i, fins i tot, còmode. Perquè no despullaria que, des de fa anys, l’escola pública no és una prioritat. De sobte, la falta de professors per a l’ESO és tan urgent que la conselleria fitxarà professors sense el màster obligatori. És a dir, en un dels moments més delicats de l’etapa de formació, en què l’abandonament escolar encara arriba a un percentatge que és sinònim de fracàs, es permetrà exercir de professors a persones no qualificades específicament per fer-ho. Una estocada per als alumnes, però, també, per als joves que estan cursant aquest màster. 

Notícies relacionades

La mesura delata el que ja sabíem, que les retallades en educació tenien un component ideològic. Un problema tan greu s’hauria d’haver detectat per poc que hi hagués voluntat per detectar-ho. Com ha assenyalat el director de la Fundació Jaume Bofill, Ismael Palacín, la improvisació és greu, perquè aquests nens van néixer fa 12 anys i la demografia permetia anticipar necessitats.

Antón Costas, catedràtic de Política Econòmica de la UB, escrivia en aquestes pàgines: «El deteriorament de l’educació no tan sols perjudica els més febles: porta una societat més classista, una política més polaritzada i una democràcia més aristocràtica». Això és, en realitat, el que hem estat votant.