Enfadadíssims amb Valverde

Enfadadíssims. Així estaven els dirigents del Barça el matí de la final de la Copa. Pel que sembla, li havien deixat a Valverde una plantilla espectacular per fer el triplet, com es va poder veure a l’agost. Una plantilla que venia de guanyar un únic títol l’any anterior, la Copa davant l’Alabès, d’encaixar dues golejades a París i Torí, i que pel camí havia perdut Neymar. Però de què es podia queixar Valverde si per al lloc del brasiler li havia arribat un jove davanter de 20 anys que es va lesionar al setembre, i dos suplents com Paulinho i Semedo.

Així que encara que Valverde els tenia enamorats a l’octubre, casualment quan l’equip jugava de manera més espessa, i que no es va escoltar cap objecció sobre el joc fins a la setmana passada, l’eliminació de Roma havia suposat que li perdessin tota la confiança.

La caiguda a Roma

De sobte, el lloc de Valverde no estava assegurat ni tan sols amb un doblet. Perquè pel que sembla, es va perdre a Roma perquè Valverde no va fer cas dels que en sabien, que li van dir que davant el Leganés havien de jugar tots els suplents. Perquè pel que sembla, els dirigents ja van intuir que el Roma els podia remuntar el 4 a 1 de l’anada.

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

I pel que sembla, Valverde havia abusat de les rotacions quan ells li havien deixat una plantilla plena d’alternatives per donar descans a Piqué, Iniesta o Messi. Tot això pensaven el matí de la final, com vam poder llegir a Mundo Deportivo, però després va arribar el partit i el vent va començar a bufar cap a una altra direcció.

Així que després de la victòria, en un dels partits més brillants de la temporada, sinó el que més, i encara que aleshores molts aficionats es lamentaven i preguntaven perquè no havien pogut jugar així a Roma, vam escoltar Bartomeu dir repetidament que estàvem davant el «millor equip del món». Aleshores, Bartomeu i la resta de dirigents ja no estaven enfadadíssims. Tot tornava a ser de color de rosa i, pel que sembla, la idea de cessar Valverde no havia sigut més que un miratge.  

Gestionar des de l’avantatge

Però no em diran que no és un club meravellós aquest que es pot gestionar sempre des de l’avantatge, perquè una derrota en la final hauria significat plantejar-se un canvi de projecte, perquè el rumb de la banqueta no era el correcte i un sol partit torna l’eufòria.

Una altra cosa és si vostès, en cas de ser Valverde, es fiarien d’aquests superiors que el llueixen de manera acrítica quan els convé i el deixen desemparat per treure’s responsabilitats de sobre quan arriben els moments delicats. No ho descartin, ho apuntava ahir el diari As, que ara sigui el mateix Valverde qui, dolgut pel joc subterrani de la directiva, els deixi plantats. Després d’un doblet. I amb raó.