Diada de la gent

Més que llibres. Molt més que roses, Sant Jordi és una esplèndida sintonia emocional. Les notícies sobre el considerable calaix que fan els llibreters o els horticultors no aconsegueixen ni de lluny que els aspectes comercials de la Diada n’entelin el caràcter ciutadà.

Per fer-ho comprensible fins i tot als tristos lectors de bestsellers: Sant Valentí, el dia de la mare que els va parir o del patriarcat no passen de ser un muntatge comercial amb xantatge emocional. El Black Friday, desproveït de maquillatge, és menys deshonest, ja que posa l’interès en primer pla, despullat, molt lluny dels impúdics massatges sentimentals de les celebracions falsificades.

La Diada d’abril comporta una despesa gairebé irrisòria per càpita. La rosa i el llibre són símbols d’una altra cosa. Sant Jordi és de la gent. De la gent que està amb la gent perquè li agrada estar amb la gent. Les parades són l’excusa d’una festassa sense més motiu ni finalitat que sentir-se partícips d’una increïble, insòlita, irrepetible sintonia col·lectiva. L’encanteri del Sant Jordi català és obra d’un petit geni engendrat per la mitologia popular. No prové de drac sinó de follet.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Potser per això, perquè no costa gens d’experimentar in situ, és a dir sobretot a Barcelona, però resulta gairebé inexplicable, costa tant d’exportar. No es tracta de beure cervesa, de ballar o de manifestar-se. Per més que el disfressem d’utilitarisme o aprofitem per lluir-hi grocs, Sant Jordi és rauxa continguda. Sant Jordi és sublim perquè no és pràctic. Com més costa de passar entre la gentada, millor.

Arribar fins al capdavall de les Rambles, a la meta obligada de l’Arts Libris de Santa Mònica, constitueix una heroïcitat que el famós cavaller elitista hauria menyspreat. El més important de tot és la gent. L’espectacle és cadascú, el ciutadà convertit en actor imprescindible i en públic de si mateix..