El truc essencial per publicar la teva novel·la

Als escriptors més o menys visibles ens arriba amb freqüència un missatge a través de les xarxes socials. L’ha escrit algú que ha acabat un llibre i ens deixa dues opcions: la primera, ser sincers i amables i dedicar una estona a respondre. La segona, per desgràcia la més habitual, fingir que no hem vist res com quan el captaire demana un cigarret a les andanes de l’estació d’autobús.

Aquest missatge sempre és el mateix encara que vingui cada vegada d’una persona nova. Algú a qui no coneixem però que assegura que ens ha llegit ha acabat, per fi, el seu llibre. Hi ha abocat l’esforç, el millor de si mateix, i ara clama en el desert perquè el va enviar a un parell d’editorials i no va rebre cap resposta. En un to simpàtic però amb una desesperació agonitzant que s’endevina entre línies, ens demana consell i adjunta un document per si tenim temps per «fer-hi un cop d’ull».

Escriure una novel·la és un exercici solitari i empipador. Només el fet d’acabar-la es mereix alguna classe de consol. Enviar el fruit d’aquest esforç a editorials és com abandonar al fill en una cistella i confiar que el corrent del riu el convertirà en rei dels jueus. El meu periple des de l’anonimat fins a les llibreries va ser penós i dur, no tenia padrins, però pel camí vaig aprendre un truc essencial que ara compartiré amb tu. Has de saber que el filtre editorial és igual d’estricte per al geni que per a la morralla. La bústia on cauen els manuscrits sempre és un caos saturat i asfixiant. Perquè un editor es digni a fer-hi un cop d’ull al que tu has escrit, primer has de fer una cosa que gairebé ningú fa. Has d’invertir la balança de la vanitat.

Seducció a foc lent

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Sigues un lector actiu i curiós. És difícil que un editor et faci atenció si tu no has fet abans atenció al que ell publica. Cada dia hi ha desenes de presentacions literàries a la ciutat, on autors i editors supliquen al destí que els enviï uns quants curiosos. ¿No coneixes ningú en aquest món? Allà els trobaràs. A través de les xarxes socials pots saber quines presentacions se celebren i dedicar uns quants mesos a freqüentar-les. La teva curiositat pels llibres dels altres és més important que l’originalitat amb què venguis el teu llibre.

Des de fora veus l’editor com un rei Mides, com un altiu emperador que et mira de reüll i t’enfonsa en la misèria baixant displicent el polze, però no ho és. Un editor no és res més que una persona fràgil i esforçada que es deixa les banyes i els calerons perquè un llibre en què creu sobrevisqui enmig de la maror de les novetats. Premia el seu esforç amb la teva lectura abans de demanar-li que et llegeixi. Acosta’t al seu treball amb la curiositat que t’agradaria trobar-te. En la seducció no hi ha error més comú i més penós que la pressa.