El factor taronja

El Baròmetre d’Espanya que elabora el GESOP certifica un corrent electoral de fons: Ciutadans és el partit que surfeja més bé el fort onatge del conflicte català, el descrèdit de la política i la indignació social. Arrasa entre els votants de 30 a 60 anys (el 55% del cens) i entre els que tenen estudis mitjans i alts. Que encara tingui una escassa implantació territorial no el priva d’imposar-se en tots els municipis de fins a 500.000 habitants, ni d’acostar-se a l’empat amb el PP en grans ciutats. I Albert Rivera és, de lluny, el president preferit a totes les comunitats autònomes, excepte Catalunya i Euskadi.

La força taronja també presenta talons d’Aquil·les. Com el vot femení, que frena notablement la seva tendència a l’alça. O la credibilitat com a partit de Govern, ja que els enquestats no confien en les seves receptes sobre pensions, precarietat laboral o igualtat de les dones. Sí que consideren Cs el més ben dotat per lluitar contra la corrupció i encarrilar el procés sobiranista, encara que, significativament, la majoria dels seus votants aposten perquè la crisi catalana es resolgui en una taula de negociació política, no pas als tribunals.

Notícies relacionades

Manuel Valls estudia una oferta de Ciutadans per concórrer com a candidat a l'alcaldia de Barcelona

Rivera avança que hi haurà més fitxatges com el de Manuel Valls

L’emergència demoscòpica de Ciutadans, quarta força a les urnes fa menys de dos anys, és el fidel reflex de l’enfonsament d’un PP el timoner del qual ha errat el rumb i les prediccions. Mariano Rajoy vadipositar totes les seves esperances que el creixement econòmic atenués el malestar social, i que la mà dura amb Catalunya consolidés el seu lideratge. Tot i la millora de la percepció econòmica, la política s’agreuja. I el conflicte català, encallat en jutjats i presons al mateix temps que l’independentisme se solidifica a les urnes, passa una costosa factura al PP que Cs es cobra en solitari.

L’‘operació Valls’

El factor taronja és el signe dels temps: la substitució d’una dreta clàssica, al·lèrgica a la renovació i al risc, per una força liberal amb rivets progressistes, d’imatge polida però inclement amb el separatisme, audaç –atenció a l’operació Manuel Valls a Barcelona– i sense ancoratges amb el passat. Un altre efecte col·lateral dels fets de l’octubre a Catalunya.