LLARG TERMINI
L'oblit del lloguer
Els particulars no compten amb incentius fiscals per accedir a la vivenda mentre les societats d'inversió immobiliària s'estalvien 260 milions en impostos aquest any
zentauroepp40803652 vivienda alquiler180213193608 /
El mercat de la vivenda preocupa, però no ocupa. L’alça del preu dels pisos torna a ser un problema de primer ordre a Espanya. Les llars no poden adquirir vivendes per culpa del binomi pisos cars i sous baixos. L’accés al lloguer és complicat a causa de la bombolla de preus. I malgrat que aquesta realitat és coneguda, des de l’Executiu no s’han incorporat mesures legislatives o fiscals per atacar el problema a través dels pressupostos generals de l’Estat.
Tampoc l’oposició suscita el debat ni interpel·la l’Executiu sobre l’accés a la vivenda. Com si només sabessin reaccionar quan el problema arriba a l’erupció, com ha passat amb el descontentament dels pensionistes. El diagnòstic és clar: és necessària la creació d’un parc de vivenda de lloguer suficient perquè els preus baixin o no segueixin pujant. I, paral·lelament, és prioritari impulsar vivenda social per a persones sense recursos.
En economia, les fórmules més útils per incentivar inversions en sectors prioritaris són la fiscalitat i les subvencions. A Espanya ho sabem molt bé després de la bombolla que van generar els incentius governamentals als panells solars i als molins de vent.
En el cas de la vivenda, el Govern de Mariano Rajoy va crear el 2013 el règim de les societats cotitzades d’inversió en el mercat immobiliari (socimi). Aquestes firmes disfruten d’una exempció del 100% en l’impost de societats a canvi que el 80% dels seus actius es destinin al lloguer, sense especificar que siguin pisos. Com a resultat d’aquest règim, dels 12.221 milions d’euros en què estan valorats els actius de les 44 socimis que cotitzen al Mercat Alternatiu Borsari (MAB), només 2.674 milions correspon a actius destinats a l’arrendament de vivendes, i representen poc més del 20% del total. El gruix de la inversió de les socimis són oficines, centres comercials, locals, hotels i naus industrials. Més del 60% dels accionistes d’aquestes societats són estrangers, de manera que tampoc tributen pels dividends que estan percebent.
No té cap sentit que la Hisenda pública deixi d’ingressar 260 milions aquest any de l’impost de societats d’aquestes empreses, si l’objectiu final no és incentivar el mercat de lloguer de pisos. El problema d’Espanya no és que no hi hagi prou hotels i locals de lloguer, és que no hi ha vivendes en el mercat a un preu raonable.
El Govern també podria intervenir pel costat de la demanda. Una solució seria incorporar desgravacions a l’IRPF en els lloguers per a rendes mitjanes i baixes, per a joves o per a pensionistes.
Notícies relacionades
Aquestes idees, que proposen fins i tot els mateixos empresaris del sector, no se senten en paraules dels dirigents polítics, entestats com estan en els temes del desgast electoral i el curtterminisme. Sense saber el que està a punt d’esclatar-los als nassos fins que ja és massa tard.
