El 'cas Cifuentes'

Les meves renúncies

Davant una altra situació política esperpèntica l'humor ens està servint de vàlvula d'escapament per enfrontar-nos a la barra i l'estupidesa que ens envolten

2
Es llegeix en minuts

zentauroepp42993870 madrid 19 04 18 cristina cifuentes presidenta de la comu180419131059 / JOS LUIS ROCA

zentauroepp42993870 madrid  19 04 18   cristina cifuentes  presidenta de la comu180419131059
fcasals43009609 opinion  ilustracion  de  leonard  beard180420171410

/

Arran de la curiosa, per dir-ne d’alguna manera, renúncia del suposat títol de màster de Cristina Cifuentes, les xarxes s’han omplert de gracioses renúncies de fantasia. Els tuiters renuncien a trons de països reals o inventats, a títols nobiliaris, a propietats, a guardons de tota mena, des del Nobel a medalles klingones passant per Miss Univers… Jo també vaig participar en la broma i vaig renunciar solemnement al meu títol d’emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic. Res de més fàcil. De debò, no em va doldre gens.

Davant d’una altra situació política esperpèntica, l’humor ens serveix de nou de vàlvula d’escapament per nefrontar-nos a la barra i l’estupidesa que ens envolten. S’ha de dir que la idea de les falses renúncies era molt divertida. Però, una vegada més, després de riure, m’ha quedat un regust amarg a la boca. Perquè no soc emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic, però sí que soc doctora en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. Per a això vaig haver de fer cursos de doctorat, escriure un treball d’investigació i després una tesi doctoral. I tot això, treballant a jornada completa.

Així que mentre el meu regnat com a emperadriu em va costar el mig minut que vaig trigar a escriure la gracieta, vaig recordar que vaig invertir anys de treball i esforç per obtenir el meu doctorat i em vaig posar a pensar en tot al que vaig haver de renunciar per a això. Aquesta és la llista de les meves renúncies.

Vaig renunciar a molts dies de sol, els vaig veure des de la finestra del meu estudi o de la biblioteca. Vaig renunciar a sortir a trepitjar la primera neu de l’hivern. Vaig renunciar a passejar pels jardins a la primavera, al costat del riu a l’estiu, pels parcs a la tardor i a l’hivern. Vaig renunciar tantes vegades a sortir amb els amics a fer una cervesa. Vaig renunciar a invitacions i a festes. Vaig renunciar a asseure’m als cafès a llegir una novel·la sense un altre objecte que no fos llegir aquella novel·la.

Esforç i respecte

Vaig renunciar també a llegir  pel simple plaer de llegir, perquè la lectura es converteix en una forma de treball. Vaig renunciar tantes vegades a anar al cine, a l’òpera, a concerts, a moltes exposicions. Vaig renunciar a sortir fora els caps de setmana, perquè havia d’aprofitar el temps. Vaig renunciar a les vacances d’estiu perquè eren les úniques temporades en què podia dedicar-me a la tesi sense interrupcions.

Notícies relacionades

Vaig renunciar durant tot el doctorat a la sensació de temps lliure, perquè, quan escrius una tesi, això no existeix, ja que sents que has de dedicar-li qualsevol minut lliure i, si no ho fas, la mala consciència no et permet disfrutar del que sigui que estiguis fent en el seu lloc. Vaig renunciar a perdre el temps tontament davant la tele. Vaig renunciar a l’avorriment, al plaer de no fer res. Vaig renunciar a hores de son i a dormir bé.

A tot això vaig renunciar per doctorar-me. Per això, mai podria renunciar a un títol que em va costar tant d’esforç. Per respecte a mi mateixa i a totes les renúncies de veritat que em va suposar. Sí, per respecte.