ANÀLISI

Fins que ningú la trobi a faltar

Massa polítics encara no han après a fer política sense usar el terrorisme

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp381073 etxerri aranaz  navarra   2 12 99  pintada con el anagrama d180420093003

zentauroepp381073 etxerri aranaz navarra 2 12 99 pintada con el anagrama d180420093003 / RAFA RIVAS

La societat basca i la societat espanyola es van alliberar d’ETA fa gairebé una dècada. Quan tots vam constatar que la seva derrota resultava tan total i indiscutible que no li quedava ni la coartada dels presos per mantenir-se ferma. Des d’aleshores, ETA està fent l’única cosa que pot fer: màrqueting i propaganda per facilitar als seus un relat que els ajudi a acceptar la terrible realitat que, després de tantes dècades d’odi, mort i por, només queden el buit, la depravació i la certesa de la seva inutilitat.

L’esquerra abertzale també fa l’única cosa que pot fer: alabar cada gest d’ETA com si es tractés d’un pas històric per a la humanitat, quan saben que només suposa un altre avenç cap a aquesta dissolució que els alliberi per fi de la pesada i allargada ombra dels pistolers. ETA ho fa com sap: tard i malament, demanant perdó a canvi d’una absolució que ningú li donarà i oferint respecte a les víctimes a canvi d’una pau que ja no depèn d’ells ni necessita el seu permís. Segurament no se li pot exigir gaire més i convé ser pragmàtic i mirar cap endavant. Tant a l’esquerra abertzale com a líders com Arnaldo Otegi sí que es pot i se’ls ha d’exigir més, perquè ells ho saben fer millor i saben què és el que haurien de fer.

L’últim comunicat de la banda no ens hauria d’ocupar més temps que el que hàgim d’invertir a dir que l’únic comunicat que esperem és el de la seva dissolució. ETA ja no marca ni la nostra agenda ni les nostres vides. No hauríem de caure en l’error de concedir-li el control del relat ni cinc minuts, encara que sigui per entestar-nos en l’esforç inútil de rebatre que no existeixen víctimes merescudes i immerescudes. El terrorisme etarra ja no està present als nostres carrers ni en les nostres societats, on s’obre pas amb força la voluntat de reconciliació i de pau.

Notícies relacionades

El terrorisme únicament continua viu en les nostres polítiques, només allà segueix brandant-se massa sovint com a arma llancívola sempre que es vol assenyalar i estigmatitzar el discrepant, el dissident, qui no pensi igual o vol una cosa diferent. Segueix havent-hi massa actors i portaveus que encara no han après a fer política sense utilitzar el terrorisme i s’entesten a continuar usant-lo per dividir-nos en bons i dolents, amics i enemics, socis i còmplices. Només això pot explicar que les causes per delictes de terrorisme s’hagin quintuplicat al llarg dels els últims cinc anys, o que gairebé diàriament tanta gent s’entesti a reintroduir les categories pròpies del terrorisme i la seva violència per qualificar esdeveniments i processos polítics que simplement no els agraden.

Ara que s’acosta la dissolució del fantasma d’ETA, segur que ha arribat l’hora de matar-la per fi i exigir a uns quants entre els nostres polítics i governants perquè, d’una vegada, deixin de reviure el seu espantall per pur interès partidista o electoral. Són al país equivocat si tant troben a faltar fer política amb la por, la violència i l’odi. D’això, ens en vam alliberar fa temps.

Temes:

ETA La fi d'ETA