Anàlisi

¡Un 'chupito' per als governants!

Els pares no poden ser una cortina de fum per seguir mirant cap a un altre costat i que guanyi una altra vegada el 'lobby' de les begudes

2
Es llegeix en minuts

Amb 14 anys (1984) el meu millor amic es va proclamar el bevedor més ràpid de cervesa de la província de Tarragona en una discoteca que pocs anys després va quedar carbonitzada per un incendi. A l’arribar a casa el seu pare li va confiscar el generós xec, gentilesa de la cervesera patrocinadora del certamen, i li va fer tirar a les escombraries el trofeu que acreditava la seva gesta. Després va ser cridat a capítol de manera severa i se li va fer notar la vergonya que sentien per culpa seva i com era de gran la decepció que causava.

Explico aquesta anècdota, per fortuna inimaginable 30 anys després, per denunciar l’absurditat de pretendre multar els pares pel consum d’alcohol dels seus fills menors d’edat que, segons informa EL PERIÓDICO, contempla la nova llei de l’alcohol que està elaborant el Ministeri de Sanitat. El sentit comú deixa clar que no estem parlant de menors de curta edat, sinó dels que comencen a experimentar amb el seu temps lliure, forjant amistats fora de l’entorn familiar i prenent decisions per si mateixos, cosa que obliga a fer que hagin d’assumir també les conseqüències dels seus actes, que és al cap i a la fi el que és ser adult (cosa cada vegada més complicada en un món infectat per la síndrome de Peter Pan).

¿Els pares del meu amic es mereixien una multa? No. Ni fa tres dècades ni ara. Eren diligents i feien el que tocava amb els seus fills. Tot i així, malgrat els seus consells, atencions i exemples, el meu company no va escapar –ni jo tampoc– de la clàssica adolescència dels anys 70 en un entorn amb poques distraccions, tolerància social i incentivació del consum d’alcohol. Així era aquella època.

Notícies relacionades

Avui, la vida d’un adolescent pot ser més completa i divertida. Hi ha més oportunitats d’oci on invertir el temps lliure. Més cultura. Més educació. Per aquest cantó hi hem guanyat. Però no hem acabat amb la tolerància al consum indiscriminat d’alcohol. I és el problema. L’alcohol és una plaga que destrossa la vida de la gent, però segueix disfrutant d’impunitat a l’hora de ser catalogat com a verí. Però d’aquí a considerar raonable imposar multes als pares perquè els seus fills adolescents consumeixen alcohol és una absurditat. Primer que les autoritats s’apliquin a complir lleis, reglaments i ordenances que ja prohibeixen els botellons. Que augmentin la vigilància sobre espais d’oci on se sap que el consum és habitual entre menors. Que caiguin com una plaga d’Egipte sobre establiments que venen licors a joves i no donin treva a les campanyes de sensibilització que permetin avançar, com ja ha passat amb el tabac, en la conscienciació social del problema.

Però no amenacin els pares. Semblarà que els importa poc el problema i molt els titulars. Els pares com a cortina de fum per seguir mirant cap a un altre costat i que torni a guanyar el lobby de les begudes. No, gràcies. Deixin al costat ocurrències de sobretaula regada amb un chupito de més. Si no, ministra, ens veurem obligats a contactar amb els pares de tots els seus consellers i especialistes. Per multar-los, és clar.