Els riscos financers
Invertir no és per a pobres
Només els directius dels bancs tenen assegurat el benefici, els petits inversors també hi perden tard o d'hora
L’any 2001, animat per un bon amic ecologista, em vaig introduir en el món inversor. Com a bon conscienciat, no vaig voler iniciar-me en l’infecte món borsari si no en el verd. Acostumat a perdre diners en petits projectes culturals, vaig pensar que apostant per la silvicultura podia, aquesta vegada sí, obtenir algun benefici, i de passada millorar el planeta.
Així és que vaig comprar il·lusionat un parell de lots de nogueres en el projecte Fustes Nobles. Per dissimular la meva ànsia especulativa, els vaig posar a nom de les meves filles. Perquè segons constava en el fullet, al cap d’uns 18 o 20 anys, just quan les meves filles ja fossin majors d’edat, es podria vendre la fusta, obtenint un sucós benefici d’entre el 15% i el 23% del seu valor.
Entretots
L’any que ve, doncs, els tocava fer una passejada per la serra de Segura, a la província d’Albacete, per veure els seus arbres i recollir la sembra. Potser els hauria fet pena talar-los, cap problema, el promotor havia ofert recuperar la inversió feta cedint els arbres, però no tindran ni aquest dilema. Si passen per allà únicament veuran un descampat amb matolls, tots els arbres van morir fa temps.
Bancarrota
Soc un dels 3.000 inversors afectats que ho hem perdut tot. Després de la bancarrota del projecte, els únics que han aconseguit salvar alguna cosa, és clar, han sigut els bancs, que s’han quedat els terrenys. I llavors em dic, ¿no hauria sigut més raonable invertir ja directament en els bancs, que són els que sempre guanyen? Però tampoc és així. Només els directius tenen assegurat el seu benefici, els petits inversors també hi acaben perdent tard o d’hora.
Tampoc surt a compte invertir en fons, perquè sistemàticament algú es queda els teus diners a base de comissions. I si estalvies, els teus diners va perdent valor dia a dia. És el sistema, on la inversió del pobre, curiosament, no rendeix mai.
Molts afectats estan cabrejats, altres ho encaixen com a empipada de la naturalesa per jugar amb ella. Els més naïf proposen que aportem 1.000 euros cadascun per tornar a començar. M’ho estic pensant.
