Dues mirades

Al caixer

Hi ha més de 3.000 persones sense llar a Barcelona i 870 d'elles viuen al carrer. L'última baula d'una societat genuflexa als interessos del mercat

1
Es llegeix en minuts
desalojocortadellas

desalojocortadellas

La Boca de la Veritat és una màscara de marbre. La llegenda explica que si introdueixes la mà en l’obertura pètria de la seva boca i menteixes, es tanca i t’atrapa l’extremitat. No hi ha ruta turística a Roma que no la visiti. Els caixers automàtics no tenen una llegenda pròpia. De fet, ja no són el que eren i és possible que aviat quedin relegats pels pagaments a través del telèfon mòbil. Però mentre això no arribi, els tenim aquí. La cara simbòlica d’un negoci financer que, per a nosaltres, comença quan ingressem diners i acaba quan els retirem. Entremig, passen coses que potser no som ni capaços d’imaginar. 

Ahir, un grapat d’homes i dones van tornar a passar la nit al costat seu. El més semblant a dormir, metafòricament parlant, al caliu de l’alè de l’ogre. La seva presència allà també despulla una veritat, la d’una societat que desposseeix de drets els que no en tenen o, més ben dit, els que ha deixat sense alternatives. El campament de persones sense llar de la plaça de Catalunya ha sigut desallotjat. Ni l’ocupació era solució, ni ho serà la desocupació. Només deixarà de ser un problema tan visible. Segons Arrels Fundació, hi ha més de 3.000 persones sense casa a Barcelona i 870 d’elles viuen al carrer. L’última baula d’una societat genuflexa als interessos del mercat que s’ha oblidat de cuidar els seus.