Franco, encara

Interès general. És a dir, allò que persegueix el bé comú, el bé públic, que beneficia els ciutadans. Si repassem el llistat d’oenagés, ho veiem clar. Des de Metges sense Fronteres fins a Save the Children, passant pel Casal del Raval. Són moltes, moltíssimes. Llegim els seus noms i fins i tot podem visualitzar la seva ingent tasca. Sense elles, el món seria pitjor. Podem recolzar-les. Amb les nostres mans, el nostre temps o, també, els nostres diners. Si aquesta és la nostra opció, desgravarem a més a més per l’aportació. Només hi ha un requisit formal perquè l’exercici sigui legal, la fundació no ha de tenir ànim de lucre i ha de respondre a l’interès general.

Un botxí en la llistaInterès general. Tornem a repassar la llista. És clar. Fins que, de cop i volta, topem amb un nom. Amb un home. Francisco Franco. ¿Què fa el botxí a la llista de les causes d’interès general? ¿A quin particularíssim interès respon una fundació dedicada a l’enaltiment d’un dictador, niu d’ultradretans i flagell de la memòria històrica? ¿Com 847 persones han obtingut beneficis fiscals per recolzar-la? 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

 Francisco Franco. beneficis fiscals per recolzar-la? 

Estalviem-nos temptacions supremacistes, això no és Espanya. El PSOE, primer al Congrés i ara al Senat, i Podem han presentat propostes contra aquest despropòsit. No, no és Espanya, és una dreta caduca presonera d’un passat d’infàmia. Exaltar Franco desgrava. I, sobretot, ens degrada.

dreta caduca presonera d’un passat d’infàmia.