Editorial

L'Europa protectora de Macron

França és ara la que reclama més sobirania europea enfront dels nacionalismes egoistes i populismes

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp42605203 french president emmanuel macron gestures as he holds a pres180321224015

zentauroepp42605203 french president emmanuel macron gestures as he holds a pres180321224015 / PETER DEJONG

Fent honor a l'europeisme amb què va guanyar les eleccions, enfront del populisme antieuropeu, el president francès, Emmanuel Macronva presentar aquest dimarts els seus projectes per a Europa al Parlament d’Estrasburg. Les idees són dignes de suport, una altra cosa seran els seus resultats pràctics, ja que Macron es troba amb l’oposició d’Alemanya i d’una llista de països del nord encapçalats per Holanda, que superen fins i tot Berlín en el seu rebuig a les innovacions que proposa França, com un pressupost específic per a la zona euro, un ministre europeu del Tresor o la transformació del mecanisme de rescat en una espècie de Fons Monetari Europeu. Una altra de les propostes inicials de Macron, un Parlament per a la zona euro, ja ha sigut pràcticament abandonada.

Es diria que l’impuls reformista ha canviat de bàndol i si fins fa poc Alemanya topava amb les reticències de París, sobretot al cedir sobirania a una Europa federal, ara és França la que està disposada a avançar cap a una  sobirania europea més gran, com una forma de combatre els nacionalismes egoistes i els populismes. Macron i Merkel s’entrevistaran a Berlín demà per adoptar una posició comuna, però les esperances són escasses. Alemanya, després de diversos mesos sense Govern, no sembla prioritzar ara el projecte europeu i la decepció davant els primers passos de la renovada gran coalició és patent. El perill que a Itàlia es formi un Govern populista tampoc contribueix a abordar reformes.

 

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Macron vol una Europa de dues velocitats, una Europa protectora que escolti «la còlera dels pobles» i que faci front a l’avanç del populisme. «Davant l’autoritarisme que ens envolta, la resposta no és la democràcia autoritària, sinó l’autoritat de la democràcia», va dir en una d’aquestes frases rodones que tant cultiven els francesos. Però, de moment, només són paraules. Encara que si es concretés una sola de les seves propostes ja podríem donar-nos per satisfets.

Es tracta d’implantar un sistema d’asil comú que acabi amb l’acord de Dublín que penalitza el primer país que rep un immigrant i de crear un programa per finançar les col·lectivitats locals que acullin refugiats. Aquesta reforma serviria almenys per tapar, encara que sigui amb retard, la vergonya amb què es va comportar Europa en la crisi dels refugiats de fa dos anys.