Anar al contingut

LA CLAU

La feina i la riquesa

Albert Sáez

¿Com es repartiran les rendes en l'era de la robotització?

Alfredo Pastor va condensar en les recents Jornades de Cap Roig sobre Economia i Reptes Socials, organitzades per la Fundació La Caixa, un dels problemes centrals del moment: el valor de la feina. En una síntesi brillant va explicar que, des de la primera revolució industrial, el treball compleix tres funcions: el desenvolupament de les persones, el contacte social i el repartiment de les rendes. La quarta fase de la revolució industrial obre enormes possibilitats en la primera funció, les restringeix en la segona i, pràcticament, les anul·la en la tercera, de manera que fa saltar pels aires aquest esquema. La globalització, per un costat i des de fa anys, i la disrupció digital, per l’altre i des de fa menys, posen en qüestió que l’equació entre capital, feina i impostos faci una correcta distribució de la riquesa, entenent per això el manteniment mínim de totes les persones i un nivell de desigualtat assumible. Apareixen en aquest context, tal com es va veure a Cap Roig, alternatives com per exemple el salari mínim, que va defensar l’economista Miquel Puig, i la renda mínima garantida, que va defensar la sociòloga Cristina Sánchez-Miret. Es tracta de fórmules que ja no només defensen els altermundistes, sinó que també estan damunt la taula del Fòrum de Davos o de patronals com Cecot.


La qüestió és: ¿quin substitut podem trobar a la feina per repartir de manera equitativa la riquesa en l’era de la robotització de la producció? ¿Els impostos poden assumir més responsabilitats en aquest àmbit? Pastor es va mostrar partidari de més regulació per evitar que el mercat generi desigualtats i no només reequilibrar-les a posteriori. No és fàcil solucionar aquesta equació perquè la desigualtat creix a tal ritme que no només genera pobresa, sinó que amenaça la cohesió i posa en risc també la convivència democràtica. Un assumpte que no és menor, com va assenyalar en aquestes jornades Josep Ramoneda, que va advertir dels perills d’un autoritarisme postdemocràtic auspiciat pels populismes. L’economia ens planteja cada dia més reptes que no pas solucions.

Temes: Robots