Anar al contingut

El tauler català

L'independentisme en les municipals

Andreu Pujol Mas

Les eleccions del 21-D van indicar que l'independentisme no és una sola cosa: en l'entorn metropolità hi ha una opció amb millors resultats i l'altra és més votada en zones més allunyades

Diumenge a la nit, el president Carles Puigdemont, davant la pregunta del director de TV-3, Vicent Sanchis, s’abonava a la idea de promoure llistes unitàries de l’independentisme en les pròximes eleccions municipals, com si l’independentisme fos una sola cosa i no diverses i com si als ajuntaments tothom votés exclusivament en funció de la qüestió nacional.

Aquest debat sobre el nombre de candidatures emergeix periòdicament des de la tardor del 2014, quan Artur Mas ho va plantejar per primera vegada en una cèlebre conferència a l’Auditori del Fòrum. S’han destinat moltes hores a aquesta picabaralla, un esforç dedicat a obtenir l’hegemonia entre els independentistes militants en lloc d’intentar crear nous independentistes. Ara que s’entreveuen les municipals i que les enquestes ja pronostiquen, no és gens estrany que torni a sortir el tema. És un raonament bàsic: podria ser que la candidatura de Ciutadans guanyés algunes eleccions municipals –fet que està per demostrar–, llavors els partits independentistes s’han d’unir en una sola llista per sumar tots els seus vots i evitar-ho.

Entretots

Publica una carta del lector

Escribe un post para publicar en la edición impresa y en la web

ES PARTEIX de la premissa que si els independentistes s’ajunten, tots els vots de cada un d’ells acabaran en aquesta hipotètica coalició, com si les diferents formacions fossin intercanviables i els votants no tinguessin cap preferència entre l’una o l’altra. Però hi ha diversos elements a tenir en compte. Un d’ells és que les eleccions autonòmiques del 21-D van indicar que l’independentisme no és una sola cosa, que en l’entorn metropolità hi ha una opció que obté millors resultats, mentre que una altra és més votada a les zones més allunyades de Barcelona.

Un altre fet és que algunes de les alcaldies més importants en mans independentistes es van obtenir amb l’estratègia totalment contrària: tant a Sant Vicenç dels Horts, com a Sabadell o Badalona, la vara d’alcalde es va aconseguir gràcies a la capacitat d’establir sinergies més enllà dels més convençuts.