Deltebre Dansa

Com que els anys anteriors alguns amics es van quedar frustrats per haver-se despertat tard, ara no tindran excusa, perquè s’acaben d’obrir les preinscripcions per a aquest fes-tival de dansa, una de les fites culturals més insòlites, lúdiques, solvents i destacades del sud d’Europa.

Com quasi tot el que és singular en aquest país, Deltebre Dansa és fruit de l’empenta d’un creador. Els despatxos oficials i qui els gestiona haurien de tenir la humilitat de saber-se facilitadors, molt rarament dissenyadors. FiraTàrrega no va sorgir d’un despatx sinó de la trobada d’un alcalde excepcional, Eugeni Nadal, i Joan Font, l’ànima de Comediants. Xavier Fàbregas, des d’aquella incipient Generalitat, s’hi va abocar exemplarment per ajudar a fer-la néixer.

  

  Més endavant, van venir les grans, i les mitjanes, iniciatives institucionals. Moltes han funcionat, però les singulars, les que no son adotzenades per naturalesa com el Liceu o l’Auditori, sorgeixen de la imaginació i la pacient energia d’un sol individu. Paradigma Fabià Puigserver. Paradigma Salvador Sunyer, l’artífex de Temporada Alta. Paradigma Lluís Cabrera-Taller de Músics, Magí Seritjol-Tarraco Viva i una nòmina més territorial que capitalesca, no gaire extensa però crucial de sísifs convertits en titans.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Paradigma Roberto Olvan, el tortosí universal que porta Deltebre Dansa a les venes i té, com els altres, l’habilitat de generar complicitats i la capacitat de fer coses grans amb mitjans pobres o paupèrrims.

Només per l’entorn, el Delta al juliol, ja valdria la pena desplaçar-s’hi. Encara que tingués lloc als aiguamolls de l’Empordà, tristos i encongits, ofegats per l’entorn, la cita resultaria imprescindible pel ventall que va de les elits de la dansa al públic participatiu, és a dir així mateix creatiu. És moment d’inscriure-s’hi, de reservar lloc i tiquets, de contribuir a fer que el que és gran no sembli menys gran perquè no passa a Barcelona o a Girona.