Ceba i plàstic

Hi ha, com a mínim, tres maneres diferents de comprar fruites i verdures. A la parada de tota la vida, allà on tries les cebes i les patates i les pomes, i mires que no n’hi hagi cap de macada o grillada. A la parada de tota la vida que s’ha modernitzat (o això diuen): et trien les cebes, les patates i les pomes, no fos cas que tu les embrutessis o les malmenessis. I al súper, on tot això que he dit abans està embolicat en un plàstic que tapa una safata de cel·lofana on hi ha fruites i verdures. Sobretot aquella ceba solitària que es va fer famosa fa uns mesos i que valia 40 cèntims, tota ella recoberta d’un plàstic encastat a la ceba, adherit íntimament a la liliàcia.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

De casos com aquest, en veiem cada dia, i ara es posa en marxa una campanya que vol que fruites i verdures estiguin nues, sense l’innecessari embolcall que ens la presenta com una peça singular i no pas com la part d’un conjunt, la massa de cebes que s’apilonen a la caixa de les cebes. No és pas una campanya terrorista ni atempta contra les estructures d’estat.

Només demana que la gent pengi fotos d’aquesta bestiesa de les cebes hiperprotegides. I de tota la resta de fruites i verdures plastificades, per prendre consciència del disbarat. La meva teoria és que les plastifiquen en benefici de l’asèpsia i perquè ningú no compri una ceba que ha palpat un altre. I per poder etiquetar la ceba com a ceba, a l’envàs, no fos cas que un dia ho oblidéssim.