Franquisme

Orfe de líders, assetjat judicialment i incapaç d’arribar a un acord de govern, l’independentisme mira de mantenir l’hegemonia del discurs. Amb el terra trontollant als seus peus, resulta impossible oferir alguna cosa sòlida i només queda el gasós món de les emocions: la difamació de l’adversari. Els que abans es van autodenominar defensors de la democràcia ara s’erigeixen en llibertadors del franquisme. 

Notícies relacionades

El PSC acusa Torrent de barrejar procés i memòria històrica

Junqueras crida a abandonar "els actes estèrils" i a formar Govern

    

El franquisme va ser una dictadura. El que ara patim és una democràcia en plena involució autoritària, no aliena al que passa a la resta d’Europa. ¿Una regressió preocupant? Molt. Per això no admet la banalització. Roger Torrent va utilitzar un homenatge als represaliats pel franquisme per vincular-lo al procés. Els partits que no es van prestar a la barroera manipulació van ser atacats pels agitadors habituals: qui no assisteix a un acte contra el franquisme és perquè el defensa. ¿És creïble acusar els socialistes, perseguits en la dictadura i impulsors de la memòria històrica, de còmplices del franquisme? ¿Són feixistes els més d’un milió de ciutadans que van votar Arrimadas? Qui així ho creu no entén la realitat. ¿Revisem els alcaldes franquistes que va rescatar CiU? Des de la presó, Junqueras ha sigut diàfan: «Deixeu-vos de gesticulacions» i aposteu per un «projecte inclusiu i integrador». Agafar-se a un passat d’ignomínia per no afrontar el futur només perpetua la paràlisi.