Creure's especial

Per guanyar-se la vida, l’actor o l’actriu ha d’agradar. És per tant fàcil caure en el vici d’agradar a tothom. Però també ha d’aprendre que, com a ésser humà, dependre de l’aprovació aliena per sentir-se bé és caure en una esclavitud, una condemna a la neurosi i la frustració gairebé permanents. L’actor o l’actriu han d’aprendre aviat que la professió és una cosa, la persona una altra i el personatge, una tercera. En un gremi exposat tant a l’afalac com al rebuig, confondre les tres cares pot portar al desastre personal o professional.

    

Notícies relacionades

Rajoy dona marge a Cifuentes a l'assenyalar els currículums inflats de l'oposició

Naturgy: no tots els fons són iguals

El mateix passa amb els que exerceixen la política. El polític per definició ha d’agradar als companys per prosperar; als periodistes per aparèixer de manera benevolent davant el públic; al públic per aconseguir vots. Però l’individu que exerceix la política és a la vegada persona, polític i, en ocasions, càrrec. Quan es confonen uns aspectes amb els altres és quan es corre més risc de patinar. És veritat que abunden en la política els que es creuen el càrrec que ocupen. És a dir, confonen la imatge pública que projecten amb la seva identitat real. És el més difícil de la política en els nivells alts: mantenir la distància entre qui un és humanament i el que un representa políticament. La dignitat del càrrec és una cosa i la de la persona que l’ocupa una altra.

A vegades, mirant a la senyora Cifuentes tinc la sensació que ha traspassat amb massa facilitat aquests límits. S’ha pensat que el càrrec era ella, ha confós el seu personatge amb la seva persona fins a amalgamar la seva identitat més elemental amb la del càrrec. Creure’t que ets especial, millor que els altres perquè tens un lloc alt és temptador, però idiota. La política et deixa fàcilment a l’estacada, com han comprovat ja no pocs presidents autonòmics processats. Llavors, et mires al mirall i et veus la mateixa cara de tonto que qualsevol. Però ja és tard. Si hi ha un ofici en què la senzillesa i la modèstia són crucials, és la política, però què pocs amb aquestes qualitats fan carrera.