Anar al contingut

Contra Agatha Christie

Ramón de España

¡Déu meu, una nova adaptació cinematogràfica d’Agatha Christie! Ara li ha tocat a La casa torta, mentre que fa uns mesos va ser, una vegada més, Assassinat a l’Orient Exprés, quan som legió els que encara recordem la versió dels anys 70 amb Albert Finney com a Poirot. El món dels devots del noir es divideix entre els que adoren Agatha Christie i els que la detesten, com ara jo, que no entenc com es pot perdre el temps amb ella havent-hi tantes i tan bones novel·les de Georges Simenon.

No negaré que les seves novel·les funcionen amb la precisió d’un rellotge suís, ni que la seva estructura i fusteria són impecables, però no condueixen enlloc, més enllà de sorprendre’s al descobrir que l’assassí és el majordom (salvaré L’assassinat de Roger Ackroyd per estar narrada en primera persona per l’assassí i no haver-me’n adonat fins al final; aquí la vella em va guanyar). Els seus personatges em carreguen: no suporto Hèrcules Poirot, aquest belga pompós, ni la senyoreta Marple, que té com a principals virtuts haver inspirat la gran Jessica Fletcher de S'ha escrit un crim i haver sigut interpretada en les adaptacions dels anys 60 per Margaret Rutherford, que era la versió britànica de Mary Santpere i amb la cara pagava.

Dels secundaris, millor no parlar-ne: acaba un fins al capdamunt de la hipocondríaca que s’ha quedat per vestir sants, el militar jubilat i el maleït vicari. No hi ha ni un indici d’humanitat en les seves ficcions. Llegir-les és com jugar al Cluedo, però més avorrit. Pot ser que com a manuals d’instruccions per a qui vulgui dedicar-se al thriller tinguin alguna utilitat, però la seva relació amb la condició humana –de la qual el crim és una de les seves més pintoresques i reveladores característiques– és inexistent.

Sens dubte, Christie és més fàcil d’adaptar que Simenon. N’hi ha prou amb una sèrie d’actors d’upa que imprimeixin certa aparença d’humanitat als seus personatges de cartró pedra i un director amb un cert dinamisme, encara que sense exagerar, ja que els originals són de to pausat.

0 Comentaris
cargando