Anar al contingut

AL CONTRAATAC

La CUP i els capellans, amén

La CUP i els capellans, amén

Xavier Sardà

La relació de moltes opcions polítiques respecte a la solució real dels problemes és inversament proporcional a la seva retòrica gairebé creacionista

¿Com sabem que el que pensem políticament és el més òptim per a un país? ¿Us heu preguntat alguna vegada per què penseu políticament el que penseu? ¿El que penseu, us va bé a vosaltres o al país? ¿El vostre pensament polític és original, llogat o en lísing? Envejo els que teniu un pensament polític que us soluciona la papereta existencial i que és pràcticament el mateix que una creença amb el seu catecisme, la seva doctrina i la seva moralitat. 
    

Les coincidències entre la CUP i Puigdemont són purament conjunturals, però les coincidències entre la CUP i la Conferència Episcopal són essencials i perdurables. Ni una ni l’altra aporten cap solució social, però totes dues cobreixen el tràmit personal d’identificació i catalogació ètica de la conducta dels seus seguidors. La CUP i la Conferència Episcopal tenen un enemic ancestral en el capitalisme i en el diable, i uneixen esforços contra la indiferència moral dels tebis i els neutrals. Podem també emet sàvies cartografies de conviccions i solucions per salvaguardar l’honestedat i la integritat quotidiana, fins al punt que Pablo Iglesias elogia religiosament tres vegades l’any el papa Francesc.
    

La relació de moltes opcions polítiques respecte a la solució real dels problemes és inversament proporcional a la seva retòrica gairebé creacionista. De moment, l’independentisme no ha aconseguit gaires èxits socials però ofereix, en canvi, un enorme acomodament personal catòlic en el seu sentit universalista. Molta gent està millor pel mer fet de «ser» independentista. ¿Si molts estan millor, significa que alguna cosa millora? Políticament no, però pot ser que socialment, sí. ¿Que hi hagi molta gent que cregui en Déu millora políticament els països?... No, però Déu és utilíssim per als seus seguidors a títol individual.

Ideologia i creences 

Als agnòstics que com a màxim ens sentim pedestrement socialdemòcrates, ens sorprèn positivament l’ideari existencial salvífic: «Jo és que soc Aquari i de la CUP», «Jo soc Àries i de Podem», «Jo soc indepe i vegà». 
    

Els socialdemòcrates estem tan antiquats que encara creiem que hi ha dretes i esquerres, que la política ha de solucionar els problemes reals dels països i que la ideologia hauria de ser una cosa totalment diferent de les creences. Pensem que en cada moment polític es pot optar per diferents solucions específiques. Un rotllo, vaja. A sobre, som crítics amb els nostres representants polítics i els nostres profetes caiguts.
  

 Envejo alguns creients, els cupaires, alguns indepes, alguns de Podem, els pperos pota negra i tots els que, gràcies a les seves conviccions, poden oblidar-se de revisar les seves conviccions. Sort que tenen, escoltin. 

0 Comentaris
cargando