Operació quirúrgica contra Síria
Malgrat aconseguir la participació del Regne Unit i França, no vol dir que Trump tingui cap pla per posar fi a la guerra
A missile is seen crossing over Damascus, Syria April 14, 2018. SANA/Handout via REUTERS THIS IMAGE HAS BEEN SUPPLIED BY A THIRD PARTY. REUTERS IS UNABLE TO INDEPENDENTLY VERIFY THIS IMAGE. /
El Pentàgon ha reconegut que l’atac llançat per Donald Trump fa un any deprés de l’ús d’armes químiques per part del règim de Baixar al-Assad no va servir per a res. Més enllà de generar més sofriments a la població civil, ¿servirà per a res el que es va llançar conjuntament ahir a la matinada per forces dels EUA, el Regne Unit i FrançaEUARegne UnitFrança en resposta a un altre de llançat suposadament per les forces de Damasc amb agents tòxics explícitament prohibits per diverses convencions internacionals? Potser servirà, com a màxim, per destorbar temporalment la fabricació d’aquestes armes, però estratègicament aquesta acció multinacional no sembla que hagi de tenir grans efectes sobre el desenvolupament de la guerra, que ha entrat en el seu vuitè any amb una xifra de morts pròxima al mig milió i que ha generat més de deu milions de refugiats interns i externs.
La imatge publicitària difosa després de l’atac d’un Assad tranquil i sense escorta entrant en un edifici com qualsevol executiu a la seva oficina és un missatge als seus que controla la situació, i als seus adversaris els diu que no li han fet ni una esgarrinxada. Al marge de la retòrica bèl·lica, els atacants occidentals han assegurat que l’objectiu de l’operació no era el canvi de règim, només una operació quirúrgica. Amb aquest atac limitat, Putin, el màxim valedor del règim de Damasc, pot presumir de la seva capacitat dissuasòria, d’haver evitat una agressió més gran que hauria implicat una resposta cap a una escalada bèl·lica de difícil progressió. Al capdavall, salvada la continuïtat d’Assad, a Moscou no li convenen altres desenvolupaments.
Al president Trump l’operació li ha servit per demostrar que compleix les seves promeses tan reiterades els últims dies, però encara que hagi aconseguit la participació del Regne Unit i França (Espanya hi ha contribuït amb suport logístic des de bases nord-americanes), no significa que hi hagi un pla o una estratègia seriosament plantejada per posar fi a aquesta brutal guerra a Síria. Més aviat demostra el cinisme d’uns dirigents que ara s’esquincen les vestidures quan han tancat els ulls davant de tots els abusos en aquell país –no només els atacs amb armes químiques– mentre ningú posa en dubte la continuïtat al poder del dictador que va llançar el seu país a aquesta guerra fratricida.
