Barçalunya

Gabriel Ferrater ens va advertir que no s’ha de jugar amb les paraules de la tribu, però, ignorant-lo, he volgut titular l’article amb un tonto acrònim que no pretén competir amb la Tabàrnia de Boadella ni reclamar que Barcelona, mitjançant aclamació o referèndum, voti per la possibilitat  de convertir-se en districte federal. No, la cosa va de futbol: en un parell de dies hem assistit a l’ensorrament d’un somni –ja  malson– amb l’extermini del Barça davant el Roma (hipocondríacs contra gladiadors) i a l’entronització in extremis del Madrid com a Gran d’Europa. Itàlia i Espanya han sigut víctima i botxí: tot queda en família.

Woody Allen va demostrar a Match point que el nostre futur pot dependre del cant d’un euro. ¿Va ser calcio di rigore la càrrega de Benatia sobre Lucas Vázquez que Cristiano va transformar en èxtasi merengue a 30 segons d’expirar el temps afegit? La molt sofisticada tecnologia del XXI ha exhibit públicament totes les seves proves argumentals, i, tot i així, assentiment o negació depenen del vidre amb què es contempli aquesta zona encara fosca. Mentre els blancs de Zidane aconsellaven al vecchio Buffon que es comprés unes ulleres de farmàcia, aquest, emulant Haddock, va xerrar sicilianament: «Xiular una desena part de penal en el minut 93 només ho pot fer un animal el cor del qual sigui un galleda d’escombraries». L’animal cardiacomerdós atén per Michael Olivier, de professió àrbitre, que es va lluir a l’expulsar del camp, d’Europa i del futbol una llegenda. Quina responsabilitat, ¿no?

Llarena i la Champions UE

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

I és aquí quan, barrejant coses diferents, se m’apareix la trista silueta de Llarena, a qui la Champions UE discuteix el seu excés de targetes i expulsions. ¿Mereix –¡ai!– targeta negra de rebel·lió o sedició el joc brut i exhibicionista del Govern de Puigdemont, o la falta de respecte al reglament es podria quedar en vermella de malversació o groga si es llancés a la piscina després de la intencionada trepitjada? ¿Els estúpids i nacionalmasoquistes desordres dels CDR són actes terroristes? En aquest tema, com en l’esportiu, les veritats les dicten el color i la suor de les samarretes.

El futbol ho té fàcil, ja que, ben aviat, el videoarbitratge garantirà que milions d’insults, llàgrimes, discussions a crits i nits sense sopar no depenguin d’un tipus en calça curta amb sobres o no pel mig. En l’altre terreny, no oblidem que les lleis les executen els jutges, però les redacten els polítics. ¿Per quan un dret constitucional posat al dia? Perquè, com passa al Barça, també en la cosa pública gran part dels últims fitxatges dels uns i dels altres han sigut esgarrifosos: cal renovar la plantilla.