Amb llaç però encara sense president

Tinc la impressió que Roger Torrent és un polític realista i de bastanta bona voluntat. I és estúpid desqualificar-lo per independentista perquè el va escollir aquesta majoria. Els resultats del 21-D van ser els que van ser malgrat que alguns només veuen la part que els agrada: que la llista Inés Arrimadas va treure més vots que la de Carles Puigdemont i la d’Oriol Junqueras.

Però els que mouen els fils de la majoria l’estan perjudicant a l’incitar Torrent a la irrellevància. El 30 de gener va convocar un ple per elegir Puigdemont i al final va decidir «ajornar-lo, però no desconvocar-lo». Després va proposar Jordi Sànchez que, vista la realitat, va optar per renunciar. Després Jordi Turull, que va fracassar perquè els secessionistes van tenir 62 vots davant 65. I hauria tornat a perdre –si Pablo Llarena no hagués decretat presó– perquè la CUP seguien sense voler-lo votar i Puigdemont i Toni Comín tampoc volien dimitir i que correguessin les llistes. Ara, una altra vegada Sànchez, per un paper d’un comitè de l’ONU, organització que tots sabem que té gran capacitat resolutiva. I aquest dijous, com es preveia, Torrent va tornar a ajornar el ple indefinidament. Tornada a la casella del 30 de gener.

El secessionisme no sap administrar la seva victòria del 21-D. Prefereix ignorar la força de la gravetat (que existeix), no escollir president, malgrat la necessitat urgent d’un govern i seguir en mode desafiament a l’Estat. Però les lleis, o s’acaten o es practica la desconnexió com no van fer el 27-O. El que és estèril és seguir esfullant la margarida: no em rebel·lo, però dic que ho faig, però si em persegueixen crido que Espanya és una democràcia a la turca.

Si el secessionisme segueix sense saber o sense voler escollir president només estarà mostrant immaduresa. És evident que la imprescindible negociació política requereix l’existència d’un govern català. Potser Mariano Rajoy no desitja parlar –com Pere Aragonès ha dit amb raó que s’ha de fer–, però més de mig parlament espanyol sí que ho vol. Encara que parlar no és subscriure el que diuen els que representen el 47% de Catalunya.

Notícies relacionades

El PNB aplana els Pressupostos de Rajoy

El jutge deixa lliure l'activista dels CDR i no hi veu terrorisme

Però el govern del PP mostra intransigència i, el que és pitjor, estultícia. Que el ministre de Justícia contesti al diputat Carles Campuzano (PDECat) dient que és ofensiu el llaç groc –expressió de la llibertat d’expressió dels que volen que surtin de la presó uns polítics que han votat– és una insensatesa. I més quan aquest dijous l’Audiència Nacional ha donat la raó a Campuzano al retirar la imputació de terrorisme a la detinguda dels CDR. I el prestigi d’Espanya no surt tampoc reforçat quan el ministre Juan Ignacio Zoido, un amic de la mort, critica els jutges alemanys i oblida –dada a tenir en compte– que cap país europeu (ni Bèlgica, ni la Gran Bretanya ni Alemanya) ha acceptat les euroordres cursades.

El més incomprensible és que molta gent porta el llaç groc per protestar, però els seus representants –que tenen majoria al Parlament– ja fa més de dos mesos que no han sabut elegir president. És clar, el més còmode és dir que la culpa és d’Espanya.