Un èxit (si el Madrid perd la Champions)

Vint-i-quatre hores després de la caiguda a Roma, la pregunta és: ¿Què farà dissabte el Barça contra el València amb la Lliga una altra vegada en joc? ¿Què farà? Guanyar. Que ningú en tingui cap dubte. Ni als culers devastats ni als furibunds madridistes que se’n van anar de borratxera barrejant en el mateix llarg trago el desastre del Barça i del Manchester City. Quant d’odi a Guardiola i al barcelonisme des de la trinxera enemiga, la mateixa que aplaudeix l’aplicació de l’article 155.

Després del fracàs continental, el club dels jugadors més ben pagats del món (amb permís de Florentino Pérez, la Hisenda espanyola i Cristiano Ronaldo) demostrarà el que val i posarà al seu lloc l’importantíssim valor que té el títol de campió de Lliga. El remolí dialèctic desfermat arran del vergonyós espectacle dels de Valverde i Messi amainarà amb respostes contundents. I més encara si el Reial Madrid perd la Champions. Estem als peus del Liverpool que serà, sens dubte, qui determinarà si Europa seguirà tenyida de blanc nuclear.

Els més piadosos qualifiquen el que va passar a Roma com un accident. Havia d’arribar en algun moment i no es repetirà. Maleït accident. Tots els que han jugat a futbol, bé o malament, en qualsevol categoria, saben de què va aquest esport. Els bons molt bons, els millors, guanyen gairebé sempre fins que arriba una tarda que els dolents, els pitjors, són capaços de posar-los en ridícul. La llei del futbol, l’anomenen. Els gols, les victòries mínimes, els penals no es mesuren en milions d’euros, encara que hi hagi qui així ho pensa. Un camp de futbol, un onze contra onze, recorda els boxs de l’àrea d’urgències d’un gran hospital. Els pacients, seminus, amb les misèries embolcallades per una bata verda, oberta per l’esquena, són com els futbolistes al vestidor, tots són bastant iguals, el ric i el pobre. La vida com a victòria o derrota. Al camp de futbol passa igual. El rival gran, grandíssim, i el rival petit, petitíssim, cara a cara. David vencent Goliat. A vegades passa. A la Bíblia i a la Champions. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Les radiografies que publiquem en aquestes pàgines web demostren què ha succeït en aquest Barça d’Ernesto Valverde. Del tècnic vituperat en les hores amargues rescato una frase seva després de la victòria del partit d’anada contra la Roma: «Hauria preferit el 3-0 que el 4-1». La va clavar amb aquell mosqueig de banderiller goyesc que té instal·lat a la cara. Coneixent els límits del seu exèrcit.

A mi, com a tècnic, sempre m’ha agradat més Jürgen Klopp.