Trump i la guerra de Síria

Els Estats Units i Rússia estan en guerra. Hi estan per les inacceptables intromissions electorals russes via internet, que han tingut per resposta sancions econòmiques. I hi estan per Síria. Una batalla s’ha entaulat al Consell de Seguretat de l’ONU, en la qual els dos països han tombat les seves respectives propostes sobre la resposta que s’ha de donar als atacs amb armes químiques utilitzades per Baixar al-Assad a Duma, controlada pels rebels, amb almenys 60 civils morts i centenars de ferits, molts d'aquests nens, amb símptomes d'exposició a elements tòxics, segons l'OMSOMS.

Donald Trump, amb la seva poca diplomàcia habitual, ha avisat Rússia que començarà una ofensiva bèl·lica en contra del règim de Damasc. L’actuació del sàtrapa, que sobreviu gràcies al suport de Moscou i de Teheran, es mereix una resposta, però la que pugui donar Trump militarment desperta molts interrogants. El principal: saber si el president té prou capacitat per plantejar una rèplica ben madurada i proporcionada que enviï el missatge adequat a Assad i a tots els països que el mantenen al poder. 

Fa poc més d’una setmana, Trump volia retirar de Síria els pocs centenars de soldats nord-americans que queden i sortir del conflicte. La visió de les víctimes de l’últim atac amb armes químiques, ¿l’ha convertit en un adalil dels drets humans? És dubtós. Per això preocupen les decisions erràtiques dels Estats Units. Fa un any, davant d’un atac semblant, Trump va fer bombardejar una base aèria. Va ser una resposta aïllada, sense cap resultat, sense formar part de cap estratègia, i al cap de pocs dies la base tornava a estar operativa.

Ara el president busca coordinar-se amb altres països, especialment amb França i el Regne Unit. L’ús d’armes químiques es mereix una resposta si no volem que tot el teixit de drets humans i de convencions internacionals s’ensorri. No obstant, és important no oblidar les desastroses intervencions dels tres països a l’Iraq i Líbia, que només van servir per desestabilitzar encara més la zona més inestable del món. Per això, la resposta a Assad i a Putin no pot ser ni precipitada ni mal planejada, i ha de tenir en compte la població, que és víctima del règim, de la violència gihadista i dels interessos estratègics de diversos països, pròxims i llunyans.