Un focus de conflicte a Àsia

Kim Jong-un, de pària a actor principal

L'astúcia del dictador de Corea del Nord l'ha portat a ser capaç de negociar un acord de pau amb els Estats Units i la desnuclearització de la península

4
Es llegeix en minuts
wkim

wkim

L’astúcia de Kim Jong-un ha deixat atònita la comunitat internacional. En qüestió de setmanes ha passat de ser l’«home petit coet» com el qualificava despectivament Donald Trump, al líder rebut amb alfombra vermella per Xi Jinping i capaç d’aconseguir la firma d’un acord de pau amb els EUA, pendent des del final de la guerra el 1953, i la desnuclearització de la península coreana. 

«Crec que serà molt emocionant per al món», va declarar dilluns Trump al referir-se a la seva pròxima reunió amb Kim. La CNN va revelar que funcionaris nord-americans i nord-coreans s’han reunit en secret per preparar la cimera que es podria celebrar a començaments del mes de juny. Encara està per decidir el lloc, si en l’eufemísticament anomenada «zona desmilitaritzada» entre les dues Corees o en un tercer país, amb Mongòlia i Suècia entre els quals s’estan estudiant. 

Diferents mitjans nord-americans han indicat que durant aquestes reunions preparatòries, Pion-yang ha confirmat la seva disponibilitat a negociar el desarmament nuclear en tota la península coreana, mentre que els EUA només es refereixen al nord del paral·lel 38. Segons la cadena de televisió sud-coreana Arirang, en la visita realitzada a Pequín a finals de març Kim Jong-un va dir a Xi Jinping que està interessat en la desnuclearització sempre que sigui «un procés progressiu i sincronitzat», cosa que va ser aplaudit per la Xina. 

Tant el professor Andrei Lankov, de la universitat Kookmin de Seül, en un article a The Washington Post, com fonts dels serveis secrets sud-coreans citades pels mitjans del país, creuen que un acord sobre una «desnuclearització gradual» és el màxim que es pot esperar de la cimera Kim-Trump. Els equips d’un i altre s’hauran d’esforçar els mesos i anys següents a aconseguir que l’acord no descarrili, com va succeir amb l’aconseguit el 2005 en les negociacions a sis bandes –Xina, EUA, Japó, Rússia i les dues Corees--, quan els nord-coreans es van sentir estafats per l’incompliment de l’Administració Bush, després que ells destruïssin la torre de refrigeració de la seva llavors única central nuclear. Van abandonar la taula de negociació i van tornar amb més ímpetu que mai a dedicar-se en la carrera armamentista atòmica.  

Des que va pujar al poder el 2011 arran de la sobtada mort del seu pare, Kim Jong-il, el líder nord-coreà, que no tenia cap experiència de govern, va centrar la seva estratègia en el fustigament als Estats Units, a través d’assajos tant atòmics com de míssils de curt, mitjà i llarg abast. Aquesta arriscada política, que es va accelerar considerablement amb l’arribada de Trump al poder, va col·locar el país en el vèrtex d’un atac preventiu nord-americà, frenat en sec amb l’oferta de la reunió. 

Per a un règim que ha fet de les armes nuclears la seva clau de supervivència i que fins fa molt poc rebutjava qualsevol negociació al respecte, la voluntat d’obrir «un procés progressiu i sincronitzat» és un important èxit de Trump, però no significa que Pion-yang tingui la intenció de destruir el seu arsenal en un futur pròxim. Les garanties que exigeix Kim per a això passen per la retirada de Corea del Sud dels 28.500 militars nord-americans que hi ha desplegats i l’abandonament per Seül del paraigua nuclear del Pentàgon.

Kim Jong-un es reunirà el dia 27, amb el seu homòleg del sud, Moon Jae-in, un ferm defensor del diàleg intercoreà i de la resolució pacífica de l’enfrontament entre Washington i Pyongyang. El primer pas per frenar un atac preventiu dels Estats Units contra el règim nord-coreà el va fer Moon al mes de novembre, quan abans de rebre un bel·licós Trump es va comprometre amb la Xina a no instal·lar més bateries de l’escut antimíssils conegut com THAAD

i impulsar la pau en la península.

Notícies relacionades

Corea del Nord, cada dia més aclaparada per les sancions econòmiques imposades per l’ONU i avalades per Xina –el seu principal soci econòmic i del qual depèn el 90% del seu comerç– va semblar comprendre que es trobava davant l’última oportunitat d’escapar-se d’una desastrosa guerra i, a partir de llavors, va iniciar un desglaç que es va fer públic als Jocs d’Hivern, quan Kim va enviar, a més d’una delegació esportiva, la seva germana i altres alts funcionaris.

Trump, sobre qui comença a penjar l’ombra de l’impeachement, també ha trobat en la solució de la crisi nuclear nord-coreana un camí perquè els seus compatriotes el deixin seguir a la Casa Blanca. Com dos pistolers de l’Oest, tots dos saben que les possibilitats de sortir il·lès a un enfrontament directe són ínfimes i han optat per guardar els revòlvers. L’un tem la mort; l’altre necessita un èxit diplomàtic per a silenciar els seus enemics polítics.