IDEES

El gran Cartarescu

1
Es llegeix en minuts
lainz41276393 barcelona  11 12 2017  icult  entrevista con el escritor rum180409192855

lainz41276393 barcelona 11 12 2017 icult entrevista con el escritor rum180409192855 / Carlos Valbuena Junquera

A Romania, els escolars estudien els contes de Nostalgia, de Mircea Cartarescu. Va ser el seu primer llibre narratiu i no es va poder publicar íntegre fins a 1993, després de patir la mutilació de la censura (va sortir el 1989, dos mesos abans de l’afusellament de Nicolae Ceausescu). El primer d’aquests contes i el més antic, El ruletista, parla d’un home que s’entrega (o s’exilia) en cos i ànima a la literatura, una fantasia kafkiana en què l’autor es pintava a si mateix.

Enrere quedava una obra poètica rellevant que tindria continuïtat i s’obria una executòria plena de sorpreses que els més adotzenats relacionaran amb els mestissatges i les ironies especulars del postmodernisme però que respon a una fecunda assimilació de la gran literatura europea de totes les èpoques. Cartarescu no desdenya els experiments, però només si sorgeixen espontàniament d’un procés d’escriptura que, per a ell, té alguna cosa d’hipnòtic o somnambúlic, una cosa que trasllada el lector en llibres fascinants que no s’assemblen entre si. 

Notícies relacionades

 Gràcies a la seva impecable traductora espanyola, Marian Ochoa de Eribe, la mobilitat imaginativa i estilística es pot comprovar a Lulú (2011, però de 1994), els relats de Las bellas extranjeras (2013) i Solenoide (2017), novel·la desenfrenada sobre la condició humana, és a dir, sobre el fracàs essencial, la identitat vacil·lant, el sentit mateix de dedicar la vida a buscar el sentit i la certesa d’una eternitat buida. És un llibre caixa de ressonància i un exemple de les moltes atmosferes que pot suportar la literatura, que és llenguatge encès, en el seu descens a la zona abissal de l’existència.

Això, entre altres coses, és el que ha reconegut el jurat que ha atorgat a Cartarescu el premi Formentor. Ho ha fet a Buenos Aires, a la casa que va ser de Victoria Ocampo, on va néixer la revista Sur que va publicar els grans contes de Jorge Luis Borges, un altre dels seus referents. No sempre la concessió d’un premi honra l’art literari i els que consagren la seva vida a aquesta exigent vocació, però aquest sí. ¡Visca!