ANÀLISI
Un passadís per al quart equip de la Lliga
Zidane aparca l'elegància per mostrar la seva cara més dura i així ens estalviem el rotllo de les pròximes setmanes
marcosl42842102 soccer football la liga santander real madrid vs atletic180408182229 /
Les històries funcionen millor quan els seus personatges tenen grisos. Quan no hi ha bons i dolents, sinó que tots tenen matisos. S’acosten més a la realitat, perquè tots tenim llums i ombres. Com en té Zidane, amb aquella elegància guanyada a pols, però també amb la rudesa que ens va ensenyar, per exemple, en la final d’un Mundial.
Que el Madrid no li faci el passadís al Barça no és una cosa que li faci perdre el son a Gerard Piqué, ni en general a ningú. Però que Zidane hagi volgut evitar-se el debat abans que arribés amb tota la seva potència demostra que al francès sí que li alterava el descans. Això, i que ja veu el Barça campió, una cosa assumida externament però que normalment els protagonistes no confirmen per prudència. Que l’hi preguntin al Tata Martino, que va donar una lliga per perduda i després va haver de convèncer els seus jugadors que encara estaven en la lluita, encara que finalment, per un gol i en fora de joc, tingués raó.
Zidane assumeix la decisió i es converteix així en el dolent de la pel·lícula amb l’argument que el Barça va ser qui va trencar la tradició. El tècnic francès aparca per una vegada l’elegància per ensenyar la seva altra cara, amb una excusa infantil –ells ho van fer primer– que l’humanitza i converteix en creïble aquell somriure que ja no és permanent.
El que va passar al desembre
El Madrid, efectivament, pot sentir-se emparat pel que va passar al desembre, quan el Barça va preferir estalviar-se la imatge amb una altra excusa de parvulari. El més encertat en aquest conflicte ha sigut Valverde. Va fer diana.
El problema no és com ho viuen els jugadors, sinó com es contamina des de fora, ja que el gest s’interpreta com una humiliació del que el fa i no com un reconeixement a qui el rep. Una derrota més a afegir en un esport que massa sovint treu el pitjor de cadascú.
El club blanc deixa passar una oportunitat estupenda per demostrar que està per sobre del Barça en valors, després que el pas de Mourinho els deixés arran de terra. Perquè segueix ben present que el dit del portuguès els marcava el camí i que sota la seva direcció els seus jugadors se’n van anar al vestidor mentre els del Barça recollien una Supercopa. No hi havia manera més fàcil de deixar en evidència la decisió del Barça després del Mundial de Clubs que fer-los el passadís, però sovint els impulsos ens poden.
Notícies relacionades
A Zidane cal agrair-li que ens estalviarem hores i hores de parlar del passadís durant les setmanes prèvies. Eliminat aquest debat, el seu següent repte és que totes les mirades vagin a la Champions i ningú es pregunti per què la seva plantilla pot ser la quarta de la Lliga, al darrere del Barça, l’Atlètic, i el València. Però no ha de patir, perquè ningú amortitza els seus èxits ni camufla els seus fracassos com el Madrid. Virtut que mereix una ovació, o fins i tot un passadís.
