Anar al contingut
'La Generalitat no val la pena

Sean Gallup

'La Generalitat no val la pena

Jordi Mercader

El Govern català, entès com una administració regional amb les competències per atendre el benestar, ha deixat d'interessar a l'independentisme

És sabut que el Govern català està congelat després de la intervenció de l’Estat per causes de sobres conegudes. Arribant al sisè mes del citat càstig, les veus dels que es queixen de les conseqüències pràctiques d’aquesta realitat amb prou feines se senten. El Parlament ni tan sols ha considerat la necessitat d’un debat sobre els perjudicis per al país a curt i mitjà termini de la falta de decisions polítiques i administratives, així com la impossibilitat de planificar res que se surti de la burocràcia. 

El balanç de la intervenció o no és greu o no és prioritari. Els funcionaris i els alts càrrecs en exercici van a treballar sense més resistència; els responsables polítics del Govern central, excepte aplicar alguns cessaments de caràcter expiatori, no assumeixen des de la llunyania una altra responsabilitat que no estigui prevista en els papers de fa mesos, en molts casos ni tan sols dirigeixen el sotogoverno. Uns resisteixen sense obstrucció i els altres ofeguen el futur sense pressionar en excés per no deixar empremtes. La rutina permet sobreviure a l’Administració general i als serveis públics sense que els usuaris manifestin una grau d’insatisfacció diferent de l’expressat abans del 155. Algunes queixes en Sanitat, uns endarreriments econòmics en R+D, la reclamació d’uns fusells nous als Mossos i poca cosa més. Així, és clar, no desperten la mala consciència de la majoria parlamentària molt més pendent de com endarrerir la recuperació del Govern de tots els catalans per internacionalitzar més eficaçment la sort del procés que tant interessa a la meitat de l’electorat.

El Govern català, entès com una administració regional amb les competències per atendre el benestar, ha deixat d’interessar a l’independentisme, però les atribucions se segueixen exercint sense mandat parlamentari i sense cap crisi de servei, perquè si existís, o es reconegués, haurien d’atendre-la de forma urgent. I això no forma part del pla. La institució va ser estrenada pels republicans al 31, adornada amb la denominació medieval de Generalitat, i heretada per la Constitució abans fins i tot de ser redactada; no és un invent independentista, cosa que explicaria el desinterès, i no està associada a la sobirania integral, per moltes voltes que s’hi doni.

Les declaracions habituals justificarien l’especulació a la qual estan sotmetent la Generalitat com una demostració que la fórmula no val la pena en aquestes condicions. Potser en això triomfaran i aconseguiran que la perdem. L’ANC ho ha dit clar, no la preocupa tant que no hi hagi Govern com que Puigdemont pugui dirigir-lo, perquè si ell no pot, la causa s’internacionalitza millor. Aquesta és la prioritat, doncs, fins i tot corrent el perill que s’estengui la consciència  que els serveis poden ser prestats de la mateixa forma per una administració pròpia que per uns delegats designats pel Govern central; llavors també es compliria el diagnòstic que la Generalitat no val la pena, encara que en sentit contrari al promès.