S'acosta Sant Jordi

Ja ve Sant Jordi. Es coneix perquè ja se’n parla més enllà dels despatxos dels editors (on se’n parla durant tot l’any). Du la tradició i també novetats. Aquest any, diuen des d’Òmnium, la rosa ha de ser groga. Els floristes i els productors s’esveren: ep, no se’n fan, aquí, de roses grogues, si tothom vol roses grogues els productors de casa perdran la feina de mesos. Proposo: ¿potser una llaçada groga acompanyant la rosa vermella de sempre també fa el fet? 

    

Enguany també toca boicot al Grup Planeta. A les xarxes hi ha llistes interminables dels segells editorials que no es poden comprar si ets un bon indepe. Cal recordar que a les editorials del grup Planeta, com a tot arreu, hi ha indepes i no indepes, molta gent que hi treballa, i cap d’ells no és responsable del que diu el seu cap, per bé que hi puguin estar d’acord o completament en contra. Això del boicot a Planeta em sona igual que l’explicació que donen els que pirategen llibres: que pateixin els poderosos. ¿No saben que els poderosos gairebé mai pateixen i que pel camí hi ha molta gent normal, que cobra un sou normal tirant a justet, que potser perdrà la feina?

    

També venen alegries: l’Ajuntament ha recuperat l’esmorzar d’escriptors que abans es feia a l’Hotel Regina i que ara serà —¡visca!— al Palau de la Virreina. Confesso que un dels grans plaers del meu Sant Jordi és arribar ben d’hora al centre, quan tot està a mig muntar, i trobar els col·legues en aquell embolic que en diuen esmorzar. ¡Allà ens hi veurem!

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

    

Per últim, enguany hi ha una novetat curiosa i agradable. En acabat l’esmorzar, el Palau de la Virreina esdevindrà una zona «perquè els escriptors descansin». Tinc molta curiositat per saber què hi haurà. ¿Sofàs? ¿Coixins? ¿Massatgistes? El que de debò m’aclapara és que algú hagi pensat, per fi, en nosaltres. Perquè el dia de Sant Jordi és fabulós, el millor de l’any, però també és esgotador. I fins ara ningú no tenia en compte les vulgars necessitats dels escriptors, com ara fer un pipí o reposar trenta segons.