Hem de parlar de Suárez

Hem de parlar de Luis Suárez. En realitat, després del partit d’ahir, com sempre, primer hauríem de parlar de Messi, que amb els seus dos gols va definir una primera part de joc ràpid, i després, a la segona, ens va tornar la tranquil·litat completant el seu triple amb un gol de murri. Però ahir també era un bon dia per fixar-nos en Suárez. Semblaria més fàcil parlar del 9 del Barça en un d’aquells dies en què deixa un parell de gols i assistències, quan ell i Messi són Lennon i McCartney, però també val parlar de Suárez quan no veu porteria. Perquè si aquest Barça de Valverde s’ha tornat més regular, amb menys alts i baixos i amb menys errors –amb més apetència a la tranquil·litat de la maduresa, diguem-ne–, Luis Suárez segueix mantenint un joc volcànic, d’una intensitat única. 

Suárez és la vàlvula d’escapament de l’equip, l’aixeta per on surt tot el vapor quan el joc del Barça està en plena combustió. En el partit d’ahir al vespre, per exemple, ja en el temps de descompte, el porter del Leganés va sortir a refusar una jugada amb el peu i, a pocs metres, Suárez va posar el cap per si tocava la pilota i aconseguia desviar-la. Les possibilitats d’èxit eren escasses, però ell ho va fer per si de cas. Aquesta dedicació al límit és la seva gran carta, i amb menys èxit parlaríem d’un davanter esforçat, lluitador, però és que en el seu cas això és tan sols una actitud natural. Després ve la resta.

Amb ganes de marxa

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

La resta és que en el partit d’ahir, per exemple, Suárez va rebutjar les millors pilotes de cap, en tasques defensives. A la davantera, va pressionar incansablement, d’una banda a l’altra. A la primera part va intentar una rematada impossible, d’esquena a la porteria i girant-se, que va estar a punt de convertir en una cosa meravellosa. En el passat li hem vist fer gols inversemblants, rematades d’una complexitat sorprenent, i com un contrapunt també li hem vist fallar alguns gols cantats. Ahir, també, Messi li va fer una bona assistència per ser gol, però Suárez la va enviar al cos del porter.

Tota la tensió de la primera part es va tornar estèril quan l’equip va abaixar el ritme. Suárez semblava sentir-se incòmode. No li serveixen les mitges tintes, i en aquest tram final de la temporada, quan s’hagi d’afegir una marxa més al joc de l’equip, la seva presència serà essencial. Dimecres, contra el Roma, va aconseguir el seu primer gol en 11 partits de Champions. Jo n’hi auguro uns quants més fins al final: arriba l’hora de la descàrrega, quan l’orquestra s’escalfa i el ritme del swing s’accelera, i a Suárez se li noten les ganes de ballar.