ANÀLISI

Xilena per la vida

L'èxit i les dificultats de l'esport, del meravellós vol del crac del Madrid a la caiguda del manxec Pelayo Novo

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp31814953 cristiano avion180405211412

zentauroepp31814953 cristiano avion180405211412

Cap imatge representa millor l’èxit de l’esportista com la de la xilena de Cristiano. El fibrós cos del davanter portuguès rematant a més de dos metres d’altura amb precisió mil·limètrica la pilota a la porteria de Buffon.Va ser un «capolavoro» que va fer aixecar el públic de Delle Alpi dels seus seients per aplaudir l’artista.

El meravellós vol de Cristiano no m’esborra, però, una altra imatge del cap. La de Pelayo Novo caient des d’un tercer pis d’un hotel d’Osca. Com si aquests dos vols estiguessin connectats per l’èxit i les dificultats que amaga el camí.

Ronaldo és la cara de l’esport, el triomfador, el col·leccionista de gols, de trofeus, de títols, el milionari. L’atleta que pot amb tot i amb tots, el de la voluntat, la constància i el sacrifici. El que ha sabut sobreposar-se a uns orígens gens fàcils, a la pèrdua del pare, a les dificultats econòmiques de la seva família. Una força física descomunal també acompanyada d’una fèrria força mental. Una cosa sense l’altra no seria res.

Poques certeses hi ha rere l’accident de Pelayo. Moltes sobre el que generava al seu voltant. «Pelayo és un noi magnífic que mereix viure i disfrutar d’aquesta professió» va dir el seu anterior entrenador a l’Elx Rubén Baraja. «Necessita sempre molt afecte», va afegir. Els que el coneixen parlen d’una persona sensible, afectuosa i amb poca fortuna amb les lesions, que no el van deixar disfrutar de la seva professió en plenitud ni que explotés el futbolista que apuntava en les categories inferiors de l’Oviedo. Una carrera d’enginyeria a falta de només una assignatura i una família estructurada i ben formada dibuixen un entorn estable, al costat de la seva nòvia de tota la vida.

Fins dissabte, quan va caure contra terra i les múltiples fractures van deixar pas a moltes preguntes. «No et rendeixis, encara que el fred cremi i la por mossegui», diu al seu perfil d’Instagram. La prudència i el respecte són necessàries, sí. Però hi ha una gran tasca pendent en l’esport professional que cap tabú ha d’ajornar. El futbol maneja pressupostos marejadors. Els futbolistes top viuen envoltats d’assessors de tota mena, community managers, avions privats i qualsevol excentricitat que desitgin. S’operen amb els millors professionals del món o viatgen a infiltrar-se placenta d’euga si creuen que això els permetrà recuperar-se abans.

Notícies relacionades

Mentre això passa, altres porten en silenci problemes de convivència amb l’alta exigència de l’esport, patiment davant la pressió, dificultats per gestionar la prima línia entre l’èxit i el fracàs i verdaders calvaris psicològics com el del capità de l’Arsenal Mertesacker, que va reconèixer que vomitava o patia diarrea abans dels partits a causa de la pressió. André Gomes va relatar el seu patiment recentment. Altres no ho van suportar.

Que no es quedi el futbol (i l’esport) de braços plegats. Hi ha massa senyals per no invertir en la prevenció i detecció de casos com aquests. Entrenem també la ment, que en l’esport d’elit a vegades les lesions més greus no són les físiques.