Comunicació globalitzada

Zombis digitals en perill d'extinció

Abans de contractar, estimar o portar al cine un desconegut, entro a les seves xarxes i l'investigo

1
Es llegeix en minuts
olerin42592722 file   in this april 4  2013 file photo  facebook ceo mark z180321001212

olerin42592722 file in this april 4 2013 file photo facebook ceo mark z180321001212 / Marcio Jose Sanchez

No em fio de la gent que no té Facebook. No m’agrada la gent que no utilitza Twitter i em fan ràbia els que ni tan sols tenen Instagram. Alguna cosa misteriosa i fosca s’amaga darrere de la persones sense xarxes socials. Però hi ha una cosa encara pitjor. Tenir xarxes socials i no utilitzar-les. Personatges que volen un lloc en el món digital, però que no es mouen en aquest món digital. Zombis digitals. Aquesta setmana hem conegut la notícia que els Estats Units demanaran als viatgers amb visat l’historial de les seves xarxes socials. També sabem que les empreses de recursos humans analitzen amb lupa els perfils dels futurs treballadors abans de contractar-los i que molts tramitis via internet són complicadíssims de fer sense xarxes.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

Els explico la història del meu amic Albert el zombi. Un paio intel·ligent, que porta una gran empresa, però que per una raó que se m’escapa té xarxes socials encara que no les utilitza. Som amics perquè ens vam conèixer fa milions d’anys, en l’era analògica. Avui ni tan sols  el veuria. El meu amic es va tornar boig intentant llogar un apartament a Airbnb. Primer li van dir que no tenia prou amics a Linkedin, després que no tenia Twitter i, finalment, que el seu compte de Facebook estava inactiu perquè feia més de dos anys que no l’utilitzava. Per aquestes tres raons el meu amic zombi va ser considerat «no fiable» en aquella empresa i li va costar un munt d’hores llogar el seu apartament amb una Visa i un telèfon mòbil. Jo tampoc em fio dels zombis digitals.

SI EM RESULTA massa complicat saber alguna cosa d’algú, prefereixo passar paraula i buscar-me un altre amic, amant o treballador. Sí, és així. Abans de contractar, estimar o portar al cine un desconegut, entro a les seves xarxes i l’investigo. Potser a alguns els sembla horrible. A mi em sembla superpràctic i una forma genial de fer-se una idea ràpida i real d’algú. Els confessaré una cosa. Les dues úniques persones que tinc bloquejades en el món real no tenen xarxes socials. ¿Casualitat? Jo crec que no.