Anar al contingut

ANÀLISI

El Barça-Roma i els nòvios de la mort

Carlos Diaz

El Barça-Roma i els nòvios de la mort

Iosu de la Torre

Mentre l'article 155 plana sobre la final de Copa, el Camp Nou es tenyirà de groc pels presos polítics

Mentre l’aplicació de l’article 155 plana sobre el partit de la final de Copa entre el Sevilla i el Barça, el Camp Nou assistirà aquesta nit a l’escenificació groga amb què es reclamarà la llibertat dels presos i els exiliats polítics catalans. Quan s’apropi el minut 17.14 es comprovarà, una altra vegada, fins on perdura aquell lema del més que un club, i es tornarà a posar a prova una entitat que en realitat no deixa de ser un club de futbol. ¿Serà tot el camp un clam? Tot un test de resistència a la gent blaugrana.

L’estadi s’omplirà de gom a gom desbaratant la tesi que el soroll de la independència ha influït en la caiguda d’assistència registrada aquesta temporada. La gent mirarà Messi confiada que el Roma és una fita més en el camí de la Champions. Que l’important és que la tàctica de Valverde superi Di Francesco, que Umtiti assequi Dzeko i que Suárez Dembélé sumin gols.

No els demanem més als jugadors, encara que a molts els agradaria que es mullessin sobre el que està passant. En temps d’autocensura i mordassa és massa fàcil exigir que un crac del futbol prengui posició. En la història d’aquest esport només hi ha hagut un Sócrates, tan comunista com el Che Guevara. O un Paul Breitner, icona arrissada que no es va arrugar al declarar-se maoista jugant al Madrid del franquista Santiago Bernabéu. 

El 1976, als inicis de l’anomenada Transició espanyola, Iribar i Kortabarria van reivindicar, en un Reial Societat-Athletic, la ikurriña (la bandera basca) tot i la persecució ultra, de la qual avui es vanta Javier Tebas, el cap de LaLiga. Podrien preguntar-li a Piqué com supera, sense deixar de jugar amb la Roja, els atacs per defensar el futur de Catalunya i el referèndum de l’1-OQue el Camp Nou es tenyeixi de groc serà un breu gaudi. També escandalitzarà els convençuts que els presos polítics tenen merescut el càstig, encara que sigui injust. Són molts, moltíssims, els mateixos que celebren l’espectacle setmanasanter del quartet ministerial Catalá, Méndez de Vigo, Cospedal i Zoido que canten emocionats Soy el novio de la muerte al Crist legionari. 

Que cessi la litúrgia. Que rodi la pilota.