La lliga de les grans ciutats culturals

El nou comissionat de Cultura de Barcelona, Joan Subirats, va assenyalar recentment les dificultats de la capital catalana per mantenir una posició destacada en la classificació de les grans capitals culturals del món. Les importants inversions en els seus ja per si mateixos rics patrimonis d’urbs com París o Berlín els atorga molt avantatge sobre la resta. No obstant, un índex de la Comissió Europea per avaluar el grau d’activitat cultural i creativa de les ciutats europees de més d’un milió d’habitants situa Barcelona en una més que meritòria novena posició. El rànquing ha sigut elaborat a partir de 29 indicadors  que inclouen des del nombre de museus o concerts programats al de població ocupada en noves tecnologies o el nombre de llicenciats en humanitats.   

Els mèrits de «la capital de la cultura catalana» no són pocs, segons assenyala l’estudi europeu: l’única ciutat del món amb nou monuments patrimoni de la humanitat segons la Unesco, «una ciutat plural i oberta amb dues llengües oficials», «reconeguda per dissenyar estratègies i mesures concebudes per recolzar un model de ciutat creativa» i per «fomentar l’ús de l’espai públic com a espai cultural». 

Ara el repte serà mantenir aquesta privilegiada posició en aquesta lliga cultural de les estrelles. Per a això caldrà saber jugar en terrenys concrets on millor es mouen els motors actius de la ciutat: formació, creativitat, investigació i coneixement.