IDEES
Val més tard que mai
lainz4288260 file picture shows famous polish writer stanislaw lem at his180331201433 /
Un intenta omplir les seves llacunes culturals com bonament pot. De tant en tant, de les llibreries, m’emporto a casa algun exemplar d’un autor al qual penso que hauria d’haver fet temps en lloc de cedir sempre a la mandra que em feia intentar-ho. Quan ho aconsegueixo, no sempre es compleix l’objectiu, ja que el llibre es pot passar dos mesos sobre una taula per després ser traslladat, mare de Déu, a una prestatgeria. Si me’l llegeixo amb certa pressa, poden passar dues coses: que comprengui la mandra que em feia l’autor o que lamenti no haver-lo descobert abans. La segona és magnífica per als lectors compulsius com qui firma aquestes línies, ja que, de sobte, solen esperar-los un munt de llibres més del mateix escriptor, la qual cosa garanteix grans vetllades de lectura al sofà.
Vaig tenir sort fa uns dies amb un autor polonès de qui sempre havia pensat que havia de llegir-ne alguna cosa, Stanislaw Lem (192-2006), l’autor de la novel·la Solaris, portada al cine en dues ocasions (per Andréi Tarkovski i Steven Soderbergh). Sabia que representava la ciència-ficció més, diguem-ne, metafísica, però és que sempre he tingut un problema amb aquest gènere: m’encanta al cine o al còmic, però em costa en la literatura, potser perquè no tinc la imaginació necessària i em cal veure les coses en lloc que me les expliquin. Aprofitant que tenia elements de novel·la policíaca, vaig aconseguir La fiebre del heno, del 1976 i que ara edita Impedimenta en el seu procés de reivindicació de l’escriptor polonès.
La fiebre del heno narra la investigació d’un exastronauta nord-americà sobre unes estranyes morts produïdes a Nàpols i la seva possible relació amb algun ultrasecret assumpte d’Estat. En una Europa afectada pel terrorisme, aquestes morts mostren elements comuns banals, com la calvície de les víctimes i el seu amor als balnearis. A tots els passa el mateix: embogeixen i se suïciden. La solució a l’enigma, que no revelaré, guarda relació amb el citat assumpte d’Estat i hi figura l’atzar, fonamental a l’hora que el suïcidi merita un crim. Estranya barreja de thriller, distopia i Les mil i una nits (cada mort té una història molt xocant), és un artefacte literari fascinant.
