¿Què és Barcelona per a Ada Colau?

Ada Colau ha buscat un perfil identificable com a alcaldessa en l’augment de la despesa social i en la política de vivenda; no obstant, els fruits d’aquestes dues prioritats estan molt verds per ser contemplats com a apostes electorals segures per a un segon mandat. El cas és que tot el consistori ja està pensant en les eleccions municipals de l’any que ve i als comuns els costa elaborar un balanç optimista de la seva gestió.

Ningú discuteix la urgència de combatre la desigualtat. No es tracta d’un error en l’elecció de les prioritats, sinó que aquest àmbit és molt enredat i són lentes les mesures per obtenir uns resultats quantitativament rellevants. Una cosa semblant es podria dir del pla d’intervenció en l’àrea més deprimida de Barcelona, el Besòs. Tot va per llarg i els ciutadans són com sant Tomàs. No és un problema nou, tots els alcaldes l’han patit.

   

 La singularitat del mandat de Colau és una altra. L’aclaparadora minoria del seu govern l’ha fet presonera de l’oposició. Els seus adversaris, veient la debilitat i l’escassa experiència en la negociació, li han negat el pa i la sal, evitant així que tirés endavant els projectes indispensables per donar brillantor a la seva gestió. I quan va tenir un pacte amb el PSC, el va trencar pel què diran els partits independentistes, que van seguir criticant-la quan es va quedar sense socis.

El tramvia, la funerària pública, la remunicipalització del servei de l’aigua formen part d’un catàleg d’operacions frustrades per falta de suports. Després hi ha els jardins perillosos del turisme o el top manta, en què es va endinsar sense haver-ne identificat les sortides; i 

encara quedaria la llista de les obres en què no creia inicialment, com el túnel de Glòries, que no arribaran a temps per les revisions aplicades.

Sense complicitats

Notícies relacionades

Dir-se Terricabras

Puig surt a la borsa amb cinturó de seguretat

Tots els seus dèficits de gestió, els provocats i els propis, no comprometen tant les seves possibilitats de reelecció com la incògnita que arrossega des del primer dia del seu mandat ¿Què és Barcelona per a Ada Colau? La falta de resposta a aquesta pregunta bàsica pot explicar el perquè li han fallat les complicitats habituals dels alcaldes amb els tradicionals actors ciutadans sense haver aconseguit, tampoc, teixir suports amb protagonistes alternatius.

La campanya li oferirà a Colau una oportunitat per respondre a l’interrogant. Ara ja sap com funciona l’ajuntament, ha comprovat la complexitat de la ciutat, la pluralitat d’interessos dels barcelonins i no es pot enganyar sobre les mesures llampec per acabar amb problemes estructurals. A favor seu tindrà un potencial de lideratge una mica apagat últimament, però encara apreciable per defensar l’alcaldia. Encara que potser no serà suficient si no es compleixen aquests dos requisits: que no hi hagi candidatura única de l’independentisme i que els blocs de la política catalana s’esquerdin just per donar vida a la transversalitat. Aquestes dues circumstàncies pesaran més que tots els quilòmetres de carril bici.