A un any de les eleccions municipals

La reelecció d'Ada Colau perilla per les seves dificultats per teixir i estabilitzar aliances i per l'escassa visibilitat d'algunes de les seves polítiques emblemàtiques com la de vivenda

1
Es llegeix en minuts

Malgrat que la situació de la política catalana continuï bloquejada, sense president de la Generalitat i sense Govern més de tres mesos després de les eleccions del 21-D, els partits ja comencen a pensar en la pròxima batalla, la de les  municipals, que se celebraran juntament amb les europees el 26 de maig del 2019. Encara que a les eleccions locals el factor identitari pesarà menys, és previsible que la batalla que s’entaula ara en el si de l’independentisme per l’hegemonia es repeteixi a nivell municipal, confrontació que es prolongarà també en les diferents concepcions de les aliances.

Així, el PDECat i ERC es disputaran la victòria als municipis de Catalunya, ara majoritàriament en mans dels postconvergents, que van obtenir 700.000 vots el 2015 i governen en més de 400 alcaldies. El PDECat prefereix no reeditar en l’àmbit local la coalició de Junts per Catalunya (JxCat) que es va formar a última hora per al 21-D i que va servir per imposar-se a ERC. Valoren que el poder municipal pertany al partit i desestimen una coalició com JxCat, però això no significa que en moltes localitats no hi hagi una llista puigdemontista. Si aquesta divisió es produeix, la beneficiada en serà Esquerra, que aspira a superar els seus 510.000 vots del 2015 creixent sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona i ampliant les aliances més enllà de l’independentisme. La pugna entre partit amb alcaldies (ICV) i coalició es repeteix a Catalunya en Comú, per als quals les municipals són una autèntica prova després del revés del 21-D. I el repte se centra a Barcelona, on la reelecció d'Ada Colau corre seriós perill per les seves dificultats per teixir i estabilitzar aliances (ruptura amb el PSC; enfrontament amb ERC, que la vol substituir) i per l’escassa visibilitat d’algunes de les seves polítiques emblemàtiques (vivenda, sobretot). A més, les enquestes donen opcions a la capital catalana a un nou actor, Ciutadans, que confia a créixer també a l’àrea metropolitana a costa del PSC, com ja va passar el 21-D.

La repetició o no de Colau serà una dada decisiva per avaluar l’èxit o el fracàs dels anomenats ajuntaments del canvi. Madrid, amb Manuela Carmena, o València, on governa Compromís, són dos consistoris simbòlics que el PP vol recuperar en unes eleccions que es presentaran com unes primàries de les generals.