Piqué, un exemple de compromís

La selecció espanyola ha jugat en dues ocasions a Madrid en els últims sis mesos. Ho va fer el 2 de setembre al Santiago Bernabéu davant Itàlia, de classificació per al Mundial, i va estrenar el Wanda Metropolitano dimarts davant la subcampiona del món, l’Argentina. En els dos escenaris Gerard Piqué va rebre xiulets al començament del partit, seguint l’estúpida moda que des de fa mesos, o fins i tot anys, ha calat en part de l’aficionat que va a veure la selecció espanyola. El repàs futbolístic que Espanya va donar a l’azzurra, apartada mesos després del Mundial de Rússia, va acabar silenciant uns xiulets que fins i tot van acabar convertits en aplaudiments. Sí, part del Bernabéu, aquella nit, va aplaudir Piqué. Espanya va guanyar 3-0 en una gran nit d’Isco, que va liderar Espanya i va marcar dos gols.

D’Isco a Isco… El 22 va protagonitzar també la gran nit davant l’Argentina al Metropolitano. Va tornar a demostrar el seu lideratge a la selecció en ple ostracisme al Reial Madrid i va aconseguir un triple memorable. La nit havia començat amb els mateixos o semblants xiulets del Bernabéu per a Piqué. Però aquesta vegada van amainar abans. Quan al minut 70 Lopetegui va substituir el central del Barça, el Wanda Metropolitano el va aplaudir sense reserves. Va ser tan gran l’ovació, que Gerard va correspondre aplaudint la grada.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Benvingut el seny, encara que sigui a aquestes altures. ¿Però què ha canviat? ¿Potser els que el van xiular al començament no sabien que estava jugant amb un genoll al límit? ¿No han llegit als mitjans que ni amb febre va voler deixar la selecció amb la Champions a les portes? ¿No li han sentit dir una i mil vegades que se sent extremadament orgullós de vestir l’escut de la selecció espanyola? ¿O explicar que el moment més feliç de la seva vida va ser guanyar el Mundial amb Espanya? ¿És que no han vist fins avui el compromís que dia a dia, convocatòria rere convocatòria, demostra amb la selecció? 

Vaig veure els fills de Piqué corrents per la gespa del Bernabéu la nit d’Itàlia vestits amb la samarreta d’Espanya. I he vist Gerard, amb el mòbil, ensenyar als nens, somrient, l’estadi on es dexiaria la pell, una vegada més, per la seva selecció. Probablement el central els haurà d’explicar que hi va haver un temps que alguna gent el va xiular per donar la seva opinió sobre assumptes fora del futbol. Que uns quants van utilitzar i van tergiversar aquestes opinions sense importar-los el mal que això faria a la selecció. Que fins i tot el van volerfer fora de la Roja, sí. Aquells que parlen del compromís aliè sense tenir vergonya pròpia.