La divisió de l'independentisme

Un altre ple simbòlic, una altra votació sense cap més raó de ser que la reafirmació ideològica i alimentar l'estèril relat legitimista d'una part del bloc independentistabloc independentista. I una altra jornada en què Catalunya continua sense tenir un Govern efectiu, que és el que va propugnar el president del Parlament, Roger Torrent, en el seu ja llunyà discurs de presa de possessió. Junts per Catalunya, ERC i la CUP van instar el Parlament que es reconegui el dret de Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull a convertir-se en presidents de la Generalitat i a l’alliberament dels polítics catalans que estan presos, aquest últim punt, amb el suport de Catalunya en Comú.  Però el ple, més que perquè l’independentisme enviés un missatge unitari, va servir per evidenciar els dos corrents que el formen i que fan que, en aquests moments, ningú pugui descartar que el rellotge de la investidura s’acabi esgotant i que els catalans tornin a ser convocats a les urnes.

Hi ha, d’una banda, la facció independentista que sembla impermeable a la realitat, composta per la CUP i una part de JxCat. Des de l’estrada, Carles Riera va semblar que s’oblidava que va anunciar que no pactaria més amb els altres partits independentistes i va exigir als altres partits investir Carles Puigdemont malgrat la prohibició del Tribunal Constitucional. La desobediència també és l’aposta d’una part del grup parlamentari de JxCat. A l’altra banda, ERC i diputats del PDECat promulguen investir un president que pugui governar de manera efectiva. La resolució aprovada al Parlament alimenta el discurs irredemptista (en un moment en què la tensió al carrer exigeix responsabilitat i no més gasolina retòrica) però fora dels focus es continua negociant la investidura d’un president autonòmic. Però passen els dies, les setmanes i els mesos i el debat de fons dins de l’independentisme continua sent el mateix: o acceptar la realitat (la qual cosa no implica estar d’acord amb les decisions judicials ni renunciar a oposar-s’hi dins els límits de la llei) o fomentar el discurs il·lusori de la restauració del Govern deposat a l’empara de l’article 155 i de la nonata república. La sessió del Parlament de dimecres va ser l’enèsima escenificació d’aquesta divisió. Mentrestant, Catalunya continua sense Govern i, per tant, amb l’article 155 en vigor.